dimarts, 14 d’abril de 2015

La processó del foc dels etíops (Cròniques jerosolimitanes 7/2015)

Avui no fem el recorregut matinal per dins la ciutat vella visitant el Sant Sepulcre. La cerimònia del Foc Sant que començarà a la 1 de la tarda ho bloqueja tot. Rodegem les muralles passant pel costat de la Porta Nova i a prop de la Porta de Damasc. Hi ha força gent que es dirigeix al Sant Sepulcre, principalment etíops, elegantíssimament vestits. Ben dinat pregunto a un amic àrab cristià sobre la processó del foc que celebren els etíops a les vuit del capvespre al terrat del Sant Sepulcre. ¾Vaig anar-hi fa anys i en guardo bon record¾ ens respon.
 
Allí arribem just a l’hora. Hem vorejat el Sant Sepulcre i hem entrat al recinte del terrat per les escales que pugen a la novena estació del Via Crucis. Travessem el passadís deixant a mà dreta la capella copta de santa Helena i el monestir copte. Arreu hi ha tanques que separen l'accés de la sortida, i molta policia fent de servei d’ordre. L’ambient és impagable i ple de joves etíops embolicats amb el mantell blanc, o una cinta al cap molt fina feta amb tires de fulles verdes, alguns vestits com si fossin sacerdots, altres amb uns elegants davantals o lluint unes corones, altres impecablement vestits especialment les noies, i tothom somrient. Els nois es donen la mà i alhora es saluden fent xocar amb suavitat l’espatlla dreta tres cops.
Amb els etíops tot és entranyablement rústic. En un extrem del terrat hi ha muntada una gran tenda que cobreix un altar portàtil. És plena de fidels pregant amb silenci i escoltant el cor d’homes que amb uns instruments amb cascavells de llavors els dringuen acompassadament per acompanyar els incessants cants religiosos. A l’altra extrem se sosté un tendal on uns joves vestits de blanc i portant corones blanques canten i es balancegen al ritme serè d’un gran tambor que diferents persones fan sonar amb suavitat i movent-se amb una encisadora simplicitat. Amb els etíops fins la pluja constant que ens cau esdevé fina i amable, i el fred humit passa desapercebut pel caliu que desprèn l’ambient.
Enmig del terrat sobresurt el sostre de la cúpula de la capella armènia de santa Helena al voltant de la qual girarà la processó. Arriben els kawass etíops, aquests sense picar a terra amb els ceptres, sinó somrient a tothom. Segueixen uns estendards del Crist Ressuscitat i uns nois que ballen elegantment i canten quelcom repetitiu que deu ser “Crist ha ressuscitat”. Després segueix el patriarca revestit amb amable solemnitat, caminant rodejat de gent que s’acosta a saludar-lo amb delicadesa. Al costat i rere seu el segueixen com poden alguns acompanyants. El grup de joves que cantava sota el tendal obre la processó amb el gran tambor i també cantant i picant de mans. Alguns assistents completen el seguici que voreja lentament la cúpula mentre la resta els contemplem amb les candeles enceses que ens han repartit amb antelació. Ens crida l’atenció la seva llargada i rusticitat, embolicant bles i cobrint-los d’una fina capa de cera. Un cop enceses costa molt que s’apaguin per la consistència de la flama.
Després d’algunes voltes, el patriarca s’asseu sota el senzill tendal i amb un micròfon connectat a un vell altaveu portàtil fa un sermó. Simultàniament, en la tenda grossa segueixen els cants religiosos, i alhora tantíssims centenars i centenars de joves etíops van entrant i sortint, saludant-se, encenent candeles i fent-se fotografies amb els mòbils. Ningú no molesta a ningú. El que podria semblar un desori i una irreverència de no escoltar respectuosament el patriarca, amb els etíops esdevé una harmoniosa pluralitat on malgrat s’hi concentra tanta gent no hi ha cap enrenou, ni cap crit, ni cap empenta, ni cap gest brusc. Comencem a sospitar que Adam i Eva eren etíops.
Acabada l’homilia el patriarca, els estendards i els kawass surten com poden enmig de la multitud, que aprofita la proximitat per besar respectuosament la mà del patriarca i la creu que sosté. Però la festa segueix. Els joves vestits de blanc i altres joves fan una rotllana al voltant del tambor, balancejant-se,  cantant i picant suaument les mans. En la gran tenda continuen els cants més religiosos. Més joves entren i surten del recinte del terrat del Sant Sepulcre per encendre candeles i fotografiar-se plegats.
Embadalits per la processó i pel tarannà delicat, gràcil, serè dels etíops, a 3/4 d’onze marxem cap el monestir rus de santa Maria Magdalena, en la muntanya de les Oliveres. És el monestir que llueix amb unes resplendents cúpules daurades en forma de ceba. Allí compartirem la vetlla pasqual. Abans anem al Sant Sepulcre al servei. Passem enmig de tantíssims etíops que han vingut de tot Israel i d’altres llocs a celebrar la Pasqua. Les botigues més properes, obertes tota la nit, avui faran el seu agost, o millor dit, la seva Pasqua.