divendres, 2 de gener de 2015

L'ATZAR

L’altre dia em va fer reflexionar un article de l’escriptor català Albert Sánchez on deia que la loteria és una de les activitats humanes més absurdes, grotesques i condemnables. I després de dir això, evocava les imatges repetitives de cada any: el ruixat de xampany i les declaracions dels guanyadors sense cap contingut i que podrien ser intercanviades per les de l’any anterior o posterior. Sembla que la primera loteria de què es té notícia es va fer a la Xina... per recaptar fons per fer una part de la gran muralla! A Europa, va ser Holanda el país de qui primer es té notícia que ho va fer al segle XV... per fortificar les ciutats de Flandes! A Itàlia, al 1449, per pagar la guerra contra Venècia. Avui el gran beneficiari és l’Estat. Diguem-ne “una contribució voluntària”.

Però no es queda aquí el nostre articulista, sinó que té raó quan diu que la loteria és una activitat al contrari de tot sentit social. Tota activitat social realment justa ha de tendir a la distribució de la riquesa i  a evitar-ne l’acumulació en mans de pocs. En canvi, en la loteria es fa tot el contrari, són molts els qui es rasquen la butxaca perquè els diners vagin a parar en mans d’un, o pocs, guanyadors. I, a més d’això, hem de parlar dels altres jocs d’atzar que acaben provocant addicció, com les màquines escurabutxaques que s’emporten sous sencers. Però tot això avui, a més, és una part petita de com està construït el nostre món que té com a centre el “déu diner”. Aquest diner que no té la principal font en el treball, ni en els mitjans de producció, sinó sobretot en la borsa que és un immens i cruel joc d’atzar amb molt poques variants que es puguin controlar.

Hem acabat un any on moltes de les coses que ens han passat poden ser catalogades com una loteria, ens han passat per atzar. I, certament, moltes vegades ni hem comprat el número. Han vingut. Tant, que si hom es para a pensar sembla que la nostra vida quedi en mans d’aquests grans bombos on van sortint els números de la butlleta que ens ha tocat, a vegades bona, altres no tant. Vivim com si la nostra vida quedés en mans dels altres, o de la sort del que pot passar-nos. Com si no fóssim amos del nostre destí. Per això es diu molt sovint: “Que tinguis bona sort!”. La sort està en mans de l’atzar, no en les nostres.

“Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill”. Aquesta afirmació solemne de Pau posa un nord, un centre en la història, en el temps, en el cosmos, en la nostra vida. L’encarnació de Déu doblega l’atzar. Jesucrist és el Senyor, Déu-amb-nosaltres. Des que Déu ha plantat la seva tenda entre nosaltres, certament continua l’atzar, però pot ser absorbit per Ell. No hi ha res que, per atzarós i dolorós que sigui, ens pugui separar d’Ell. I si el tenim a Ell, res ja no ens manca.

No és que diguem que no hi ha atzar, ni coses imprevisibles que no són produïdes per Déu, sinó que tot això ens hi pot conduir a Ell, perquè res és fora d’Ell. La nostra vida està en les seves mans i ni l’atzar, ni el caos poden apartar-nos d’Ell, sinó esdevenir una ocasió per trobar-lo. I això té les seves conseqüències: hem d’actuar al contrari de com ho fem amb la loteria. Primer, com Maria que guardava en el seu cor tots els seus records i els meditava, hem de llegir la nostra pròpia història no com un cúmul d’errors dels altres, o del simple atzar, sinó a la llum de la fe en Jesús i, sols a la seva llum, saber rellegir-me i veure’m no com un fruit passiu del que m’ha passat, sinó com actor de la meva vida. I ho repeteixo: a la llum de Jesús, és Ell qui marca les pautes del que val la pena viure i del que no. Si no és a la seva llum difícilment hom es pot reconciliar amb el seu passat, les pautes normals ens fan enemics de la nostra pròpia vida.

I també, en segon lloc, ens hem de posar en camí, com els pastors, tot refiant-nos de la Paraula, on no se’ns demana que tots col·laborem a fer uns pocs rics, sinó delint-nos i treballant per fer un món que tendeixi cap a la justícia. I fer-ho tots, no deixar-ho en mans de l’atzar o d’aquells que el promocionen escampant així una manera de veure la vida que promociona la injustícia i la passivitat.

Tot el que ens ha passat aquest any, posem-ho tot sota la claror de la mirada de Déu. Que la seva benedicció ens faci descobrir el camí que es dibuixa enmig del que ens sembla un caos i així ens doni coratge per seguir-lo, o sigui, la seva alegria, que és la nostra força.