dijous, 1 de gener de 2015

EL MISTERI DEL NADAL

Dijous, 1 de gener de 2015
Solemnitat de la Mare de Déu
Nm 6, 22-27/Sl 66/Ga 4, 4-7/Lc 2, 16-21

Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

Amb aquestes paraules acaba l’Evangeli que hem sentit proclamar avui i, amb elles, l’Octava de Nadal que hem estat celebrant com si cada dia fos Nadal. Efectivament, era el costum jueu, que passats vuit dies del naixement tot nen havia de ser circumcidat i se l’imposava el nom. Jesús, nascut dins d’una família descendent de la casa de David, jueva en la seva pràctica i costums, no podia ser menys. La seva família no podia ni volia passar per alt aquest manament del Senyor que ja trobem al llibre del Gènesi quan Abraham va circumcidar tots els homes de la seva casa com un senyal perpetu i irrevocable sobre la pròpia pell de l’aliança entre ell i la seva descendència amb Déu.

Que el Nen Jesús sigui circumcidat és recordar-nos novament avui, a tu i a mi, la seva humanitat. Recordar-nos que no celebrem una quimera, un mite llunyà en el temps, que no és un somni ni una bella intenció que tenim en el nostre cor i que voldríem veure-la fer-se realitat, sinó que és un signe ferm de què l’esperança d’alliberament d’un poble molt concret, delimitat per unes fronteres molt concretes en temps de Jesús, s’ha fet realitat. És recordar-nos, a tu i a mi, aquest Déu que participa de la nostra humanitat entrant en la nostra història de la mateixa manera que qualsevol de nosaltres entra en la història del nostre món: nu, feble, necessitat de la protecció d’una família que el rebi, dins d’un poble concret, amb una cultura determinada, amb una religió antiga que tendeix a la universalitat, amb un passat i obert a un futur... COM UN DE NOSALTRES... mai no farem prou cabal del que això significa: DÉU ES FA COM UN DE NOSALTRES. Per això els cristians ens entestem en parlar del MISTERI DE L’ENCARNACIÓ.

Però també la imposició del Nom de Jesús i el que aquest nom significa és recordar-nos que hi ha una paraula de benedicció que Déu vol dir i diu sobre tots i cadascun de nosaltres. Yoshua vol dir “Déu salva” o “Déu és salvador”. En hebreu el nom és com el carnet d’identitat del qui ho porta, resum la seva personalitat, el que d’ell s’espera, la seva missió, per això aquest infant és com si portés escrit al front, ben clar per a tots i cadascú de nosaltres: EL DÉU QUE ARRIBA AL NADAL ÉS, primer de tot, UN SALVADOR, no, certament, a l’estil dels nostres messies humans que solen voler salvar tothom a base de cop de fuet, que s’alcen com a salvadors de la pàtria (de qualsevol pàtria) tot esdevenint dictadors, imposant-se per la força damunt dels altres per poder garantir bé la seva sobirania sobre tot. DÉU ÉS UN SALVADOR, QUE ENS ARRIBA NU I A L’ABAST DE TOTHOM, especialment pels pobres i necessitats.


És així com comencem el nostre Any Nou els cristians: rebent una paraula de benedicció, d’un Déu que “parla bé” de nosaltres i ens beneeix com hem sentit a la primera lectura. Era l’obligació del summe sacerdot i els seus fills tenir sempre una paraula de benedicció per al poble. La pregunta amb la qual podem començar l’any és aquesta: tinc jo també una bona paraula per al món que m’envolta? Déu la té, malgrat tot el que veiem, perquè Déu té una paraula que vol ser salvació, sentit. I una altra pregunta que va parella a aquesta: sóc jo una benedicció per als qui m’envolten? Perquè, en certa manera, tots els batejats en Jesús és com si portéssim també el Seu Nom i això hauria de configurar la nostra existència. Fem, enguany, com Maria, després de tanta festa, celebració, feina perquè tot quedi bé..., un temps per a nosaltres i Déu, un temps per fer com Maria: conservar tots els records sobre Jesús en el nostre cor i meditar-los perquè donin fruit durant l’any que acabem d’estrenar. MOLT BON ANY A TOTS!