diumenge, 21 de setembre de 2014

UNA REALITAT MÉS GRAN...

Diumenge XXV, 21 de setembre de 2014
Is 55, 6-9/Sl 144/Fl 1, 20c-24.27a/Mt 20, 1-16a

INJUSTÍCIA! Més aviat aquest seria (i és molt sovint) el clam espontani davant les paraules que acabem d’escoltar a l’Evangeli d’avui davant aquesta actitud estranya de l’amo de la vinya que dóna el sou complet d’un dia (un denari) tant als nouvinguts que sols han treballat una hora com als qui han treballat suportant totes les inclemències del dia, oblidant així el mínim sentit d’equitat laboral que pagaria més a qui treballa més i menys a qui porta menys temps treballant. INJUSTÍCIA!

Però, què vol dir-nos l’Evangeli explicant-nos una història tan estranya capaç de fer-nos reaccionar així? Quina mena d’amo és aquest? Quin amo seria capaç d’actuar d’aquesta manera que no tingués un problema greu amb tota la plantilla dels seus treballadors?

En posar-nos davant d’aquest text no podem fer-ho sense oblidar les paraules que Jesús posa com a introductòries del relat, que són la clau: Amb el Regne del cel passa com... El que Jesús vol dir-nos, vol explicar-nos per mitjà d’unes realitats que són preses del dia a dia del seu temps (els homes que asseguts a les places esperaven ser llogats per alguna feina) és la realitat del Regne. Però, en fer-ho, tot i que mira d’expressar-les amb un llenguatge o una comparació entenedors, hi ha un moment en què la comparació queda curta, perquè ha d’expressar quelcom que depassa el nostre raonament. És a dir, hi ha un moment, fins i tot quan és Jesús qui vol compartir com funciona el Regne del cel, que s’acompleixen les paraules del profeta Isaïes que hem escoltat avui: Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra. Jesús ens vol parlar del Pare i del Regne i les paraules queden curtes. I per poder-ho entendre ens cal la conversió, un canvi de sentit, un canvi de mentalitat, de la manera de veure les coses.

Sant Pius de Pietrelcina (1887-1968) ho suggeria tot aconsellant: Perquè pugui donar-se la imitació (de Jesús), són necessàries la meditació diària i la reflexió freqüent sobre la vida de Jesús; de la meditació i de la reflexió, brolla l’estimació de les seves obres; i de l’estimació, el desig i el consol de la imitació. Ens cal un cor nou i ens cal tota una nova dinàmica. Quan hom va entrant en aquesta dinàmica no està vivint el cristianisme com una moral ni com un dogma, està vivint immers en una relació de tu a tu amb Déu. Hi ha un intercanvi entre amants que porta a la comunió. Aleshores un pot posar-se davant aquest text i veure’l no com un atemptat contra els drets del treballador, sinó com una oportunitat per a l’acció de gràcies.

Sant Gregori el Gran, papa (ca. 540-604) per exemple interpreta aquest text d’una manera original: l’amo de la vinya és Déu; la vinya és l’Església o fins i tot el món com a àmbit del qui Déu en té cura; els obrers de la primera hora i de les hores següents són, respectivament, patriarques, jutges, profetes, tots creients jueus de l’Antiga Aliança... i els obrers cridats a la darrera hora som nosaltres, els pagans que no havíem escoltat mai d’un Déu que ens estimés desinteressadament, que vivíem sota la por i la superstició. És a nosaltres, doncs, que Déu s’atansa, perquè vol que tothom se salvi, i tot i que som cridats a la darrera hora, dirà Sant Gregori, som participants de la mateixa gràcia i les mateixes promeses que els altres.


Demanem al Senyor, en aquesta Eucaristia que, com un infant, no deixem de sorprendre’ns per aquest Déu que ens estima, que cada dia renova amb nosaltres la seva aliança i la seva comunió cridant-nos a la conversió i a la vida plena amb ell. Venim agraïts davant la seva presència pel do de la fe que ens enforteix, per l’esperança que omple de sentit la nostra vida, per la caritat que ens edifica i ens fa germans els uns dels altres. Celebrem que n’és de bo el Senyor!