dimecres, 24 de setembre de 2014

Una ciutat atenta (Mare de Déu de la Mercè 2014)

Els barcelonins podem estar cofois d’haver estat amfitrions d’una manifestació tan significativa com la del passat onze de setembre. Són esdeveniments que posen a prova la capacitat de resposta de la ciutat que, un cop finalitzats, deixen una gran satisfacció. Fent memòria recent, recordem la visita del papa Benet XVI per consagrar la basílica de la Sagrada Família l’any 2010. També podem parlar de macro-esdeveniments que transformaren la ciutat com el Parlament de les religions celebrat l’any 2004 en el context del Fòrum de les cultures, i sobretot els memorables Jocs Olímpics de l’any 1992.

Podem tirar més enrere i mencionar el Congrés Eucarístic de l’any 1952 o l’Exposició Universal de l’any 1929 que evocava l’anterior de l’any 1888, i fent salts en la història de la ciutat, arribem a principis del segle XIII, quan uns barcelonins s’organitzaren per respondre a les necessitats socials del moment fundant l’orde de la Mare de Déu de la Mercè a redós de la veneració de Maria com a mare dels captius. La devoció a Maria empenyia aquell grup de ciutadans encapçalats per Pere Nolasc a rescatar les víctimes de les ràtzies sarraïnes pel litoral mediterrani que, dit en llenguatge actual, segrestaven persones com a modus vivendi.

L’any 2018 es compliran 800 anys d’aquest esdeveniment que no ha quedat arraconat en els annals de la història de la ciutat, sinó que continua viu i actiu a través d’un santuari on es venera la marededéu de la Mercè que ha esdevingut la patrona de la ciutat des de l’any 1687; també a través dels frares mercedaris que continuen, sota l’empara de Maria, apropant-se als empresonats d’arreu del món i, en la nostra ciutat, tenint cura dels seus dos centres penitenciaris: el de dones de Wad-Ras i el d’homes de la Model.

La constatació que fa Maria en l’evangeli de les noces de Canà: “No tenen vi”, és la frase més contundent i expressiva del relat que descriu el rol de Maria no només en l’escenari del casament sinó també en la tradició cristiana. Maria és la mare a qui no se li escapa cap detall, vetllant perquè tots els seus fills tirin endavant. Maria empeny el seu fill Jesucrist a obrar el miracle de transformar la nostra realitat aigualida en un vi de qualitat.

La contundència mariana del “No tenen vi”, seguida del “Feu el que ell us digui” esdevé el detonant perquè Jesús reaccioni convertint l’aigua en vi. Maria fou també el detonant perquè Pere Nolasc i els altres barcelonins reaccionessin encetant aquell esbojarrat projecte de mediació i de rescat. Qui sap si li sentirien dir la frase: “Hi ha captius a rescatar!”.

La marededéu de la Mercè és la digníssima patrona d’una ciutat atenta que, quan cal, sap mobilitzar-se, no només per macro-esdeveniments, sinó també per micro-esdeveniments que dignifiquen les vides de moltes persones, també de les privades de llibertat. Mantinguem ben viva aquesta tradició.