diumenge, 1 de desembre de 2013

MARANA THA! VENIU, SENYOR NOSTRE!

Diumenge I d’Advent, 1 de desembre de 2013
Is 2, 1-5/Sl 121/Rm 13, 11-14a/Mt 24, 37-44

A la taula i al llit, al primer crit! Amb aquest refrany de saviesa popular començàvem l’Advent ahir amb els nens de la catequesi d’Arenys de Munt.

No és fàcil fer que un nen o una nena estiguin llestos per anar a dinar o a sopar. Sempre tenen coses més importants a fer que menjar aquell plat de verdura o de carn que tant els costa d’empassar malgrat els esforços dialèctics dels pares per convèncer-los que és el millor per a ells. No diguem la lluita per fer-los anar al llit quan encara volen quedar-se per veure la TV o jugar a la playstation, oimés si els pares, els grans, poden quedar-s’hi i ells no, quina injustícia!

En canvi, per molt que ens costi (això ho sabeu els que sou pares o avis millor que jo), insistiu una i una altra vegada per una raó ben clara: ÉS EL MILLOR PER A ELLS. Crear l’hàbit de seure’s tranquil a taula no és educar a menjar i ja està és ensenyar-los a compartir no sols l’àpat sinó la vida familiar en conjunt, restar-hi plegats, fer família al cap i a la fi, crear el nucli on pares i nens comparteixen el dia a dia... crear també l’hàbit de dormir unes determinades hores no és voler xafar la guitarra als desigs de diversió de la nostra quitxalla, sinó anar-los introduint a una vida saludable, a un sa equilibri de lleure i descans, on ells mateixos seran els primers en guanyar en vitalitat si dormen les hores que toquen. Ensenyar això, ja ho sabem, no és cosa d’un dia.

De la mateixa manera el nostre Advent comença amb un advertiment seriós: Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Tenim un Senyor, que és Jesús (i cal que recordem que és Ell, el Senyor nostre, i que no és un xafa-guitarres ni un aigua-festes), que no ens vol adormits ni mandrosos. Ens vol llestos i preparats, perquè Advent significa “vinguda”, i esperem la vinguda d’Algú important; Advent significa “esperança” i esperem en Aquell que vol que siguem amb Ell per sempre i que té una paraula de pau per aquesta humanitat nostra.

Sant Pau, ho hem escoltat avui a la carta als Romans, ens diu de quina manera hem d’estar preparats per a rebre Jesús: Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor. Una manera molt bonica per dir-nos que Ell ens trobi fent d’Ell mateix enmig d’aquest món que des del més pregon espera una llibertat que mai no ha pogut somniar. El mateix que d’alguna manera ens vol dir també el profeta Isaïes: Ell posarà la pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. La pau sòlida i ben fonamentada només la pot posar Ell... però ens toca a nosaltres la tasca de convertir allò que genera violència i destrucció, en eines de construcció i de pau.


No ens deixem enganyar per la imatge del Diluvi que Jesús ens proposa, ens pot semblar dura, però vol ser la imatge que ens faci sotregar de soca-rel, la imatge que ens ajudi a veure que la nostra esperança, posada en Jesús, és ferma, que Ell va prometre que vindria i així serà. Comencem el nostre Advent com els antics cristians: Marana tha! Vine, Senyor Jesús!