dimarts, 24 de desembre de 2013

El cens i la consulta (Nadal 2013)

“Per aquells dies sortí un edicte del Parlament català ordenant que es fes el cens de tot el poble. Era el cens abans de la consulta, quan Mas era president de la Generalitat. Tothom anava a comprovar les seves dades al lloc corresponent...”
 
Aquesta actualització catalana de l’evangeli ens endinsa fàcilment en el misteri de Nadal que celebrem solemnement. No obstant, fer-ho fora d’hores ja ens revela que és quelcom que surt del pentagrama, o millor dit, que hi està al damunt com a referent principal. Però tornem a l’evangeli:
Enmig d’una realitat històrica marcada per dominis romans, emperadors, edictes i censos, s’esdevingué una petita història, insignificant per la seva normalitat: una parella jove infantà un nen. Les precàries condicions del part tampoc serien rellevants per uns senzills galileus.
El naixement passà desapercebut més enllà dels seus genitors, i del bou i la mula que afegeix la tradició. El relat explica que uns pastors de la contrada restaren il·luminats per un àngel. Els anuncià que aquell naixement veí i el nadó posat a la menjadora marcarien la història. Es tractava del Messies d’Israel fet carn, l’Emmanuel anunciat pels profetes s’afegia suaument a la geografia i cronologia humanes. Aquest anunci desconcertant i poc creïble, que algú tan poderós es manifestés tan vulnerable, el corroboraren les hosts celestials glorificant Déu a les altures i anunciant pau als crèduls d’aquest missatge.
Però l’evangeli omet un detall fonamental, transcendentalíssim, decisiu per la nostra mentalitat: no ens diu si els pastors s’havien censat, ni tampoc si van fer-ho Josep i Maria abans o després del part. Encara més, si rellegim l’evangeli tampoc menciona si van censar el Nen. Només reconta que el van circumcidar i després el presentaren al temple: unes pràctiques religioses, però cap detall del compliment dels deures ciutadans.
Aquesta llacuna de l’evangeli ens permet dir que la història té una doble dimensió: la que protagonitzem els humans amb censos i consultes, i la protagonitzada per Déu amb els patriarques, els profetes i amb Jesucrist. No són àmbits històrics excloents com tendim a pensar, sinó complementaris, però sense oblidar que l’àmbit diví és a dalt i l’humà és a baix, i que l’humà depèn del diví encara que ens entossudim a capgirar-ho. Recuperant el símil del pentagrama: la clau de sol i les notes de la història les escrivim els humans però els fulls per escriure i el títol de la partitura els posa Déu.
Perquè la història humana perd perspectiva i es deshumanitza si llegeix els esdeveniments només analíticament ometent el seu batec humà i transcendent: l’actual cens d’aturats expressa un altíssim percentatge, escandalós, fruit d’una conjuntura econòmica que silencia les queixes, però no expressa els patiments i frustracions dels afectats, ni que incompleix un dret humà fonamental ni un encàrrec diví. Els sondeigs per la propera consulta aporten dades estadístiques objectives que afavoreixen la confrontació i asseguren tertúlies i debats en els mitjans de comunicació, però no fomenten la superació de visceralitats, prejudicis, menyspreus i rebuigs mutus, ni tampoc esperonen la construcció d’un marc reconciliat i respectuós de fraterna convivència.
Pel damunt, o al costat, o al dessota la consulta hi ha el naixement de Jesús que ens ensenya a fer-la seguint els plans  divins i no els humans. Perquè la història més genuïna no és la de les grans conquestes sinó la que s’escriu en els indrets més amagats com l’establia de Betlem. Per això aquesta nit estem convidats a contemplar un Infant que transcendeix censos, crisis econòmiques i percentatges d’aturats, consultes i referèndums, consentiments i denegacions, triomfs i fracassos. Jesús transcendeix la realitat, millora els humans i dignifica la nostra història.
Contemplant l’Infant en silenci guanyarem en realisme i perspectiva, i fins i tot escoltarem les hosts celestials que segueixen proclamant: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor”.