EL DUBTE

Diumenge III d’Advent, 15 de desembre de 2013

Is 35, 1-6a.10/Sl 145/Jm 5, 7-10/Mt 11, 2-11

Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre? Reconforta saber que els sants, com aquell de qui el mateix Jesús arribà a dir: Entre tots els que les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista... també dubten.

La pregunta no és gens banal. Joan el Baptista la formula des de la presó, on sap que la seva vida està en perill. L’home que un dia va assenyalar Jesús com l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món... ara dubta. Ell mateix que havia anunciat l’arribada del Messies. Ell mateix qui va arribar a veure ja Jesús com el Messies, l’Ungit esperat, el dia en què va batejar-lo... ara dubta. Estic segur que el podem entendre: s’ha convertit (i així ho entengué de bon començament la primitiva comunitat cristiana) en el Precursor, aquell que obria el camí del Messies cridant tothom al penediment i a la conversió autèntica per mitjà dels fets, no amb només paraules. Però ara es troba a la presó, sent parlar de Jesús, però el Regne no sembla arribar, potser el mateix Baptista està esperant que Jesús canviï el sistema de coses i pugui treure’l de la presó... però res no passa i el dubte ve: M’hauré equivocat posant la meva confiança en Ell?

El Baptista esdevé així, més que mai, el nostre model, perquè nosaltres també tenim dubtes. Han passat dos mil anys i any rere any sentim poc o menys el mateix pels volts del Nadal: El Senyor està venint. I mirem enrere, ja sigui en la història universal o en la història pròpia, i ens sembla que les coses no canvien, que les coses segueixen igual. Que la crisi de marres de la qual cada dia ens diuen alguna cosa creix i creix, sense solució aparent. Que les guerres no minven, sinó que arreu hi ha alçaments i revoltes sense aturador. I també nosaltres ens demanem, d’alguna manera: Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre? Hem hipotecat la nostra fe creient en algú que, com molts avui, prometen i no fan?

Jesús respon als enviats del Baptista com avui hem escoltat: fent referència a l’acompliment d’una antiga promesa clamada per Isaïes uns set-cents anys abans de Jesús: Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.

Podem dubtar, és ben humà fer-ho. Però ens cal veure i sentir com diu Jesús. Ens cal demanar una altra visió de les coses i una altra manera d’escoltar el que ens envolta. Perquè malgrat els dubtes del Baptista, el Regne s’estava obrint pas!! És això el que vol dir-nos Jesús fent referència a Isaïes. El Regne s’estava obrint pas no, certament, com el Baptista i d’altres esperaven (amb un esclat de poder i força que deixés tothom espatarrat i els enemics anorreats); sinó una mica com la nostra saviesa popular diu que el dia ara va creixent: Per Santa Llúcia, pas de puça; per Nadal, pas de pardal... fins que l’esclat de llum serà tan gran i tan evident que esborrarà tots els dubtes i el Regne serà instaurat en la seva plenitud. Sense fer terrabastall, sense fer soroll, sense imposar-se per la força, el Regne ja és aquí, va apuntant fins que arribi el Dia. Jesús actuava en la seva vida de la mateixa manera que vingué al món: amb humilitat, sense fer-se veure gaire, però amb diligència i constància. Jesús no ha canviat.

Feliç aquell que no quedarà decebut de mi diu Jesús que es faci arribar a Joan Baptista. Feliç perquè ha comprés les coses segons la manera de fer de Déu. Podem dubtar de nosaltres, però no podem dubtar d’Aquell que cada dia ens dóna una nova oportunitat per ser nosaltres mateixos sense màscares; per canviar d’actituds; per ser més humans. Emmirallem-nos en Aquest Senyor que arriba pobre i humil a les nostres vides no per fer-nos por, ans per fer-nos tendresa. Serà una bona manera de preparar-nos per acollir-lo aquest Nadal.