L'Abdal.la treballa, fa anys, al conventet dels caputxins de Jerusalem. El seu pare ja hi treballava i ell el va substituir. Té uns quaranta i tants anys. És un home traçut que fa una mica de tot: cuinar, posar un endoll, plantar carxofes... Viu a Beit-Shaour, tocant a Betlem, és a dir, dins l'Autonomia Palestina. A les cinc del matí ha d'estar, cada dia, a la cua del "check-point" per passar els controls militars i creuar el mur de separació (versió palestina) o la tanca de seguretat (versió israeliana), per arribar a Jerusalem, al convent, a les set. Per a fer-se una idea, si no hi hagués cap barrera, trigaria uns 30-45 minuts, i actualment triga dues hores.
Per accedir de l'Autonomia Palestina a l'Estat d'Israel cal el pertinent permís, però quan tanquen els accessos per algun motiu (una festa jueva, un atemptat, una amenaça...) es queden sense poder passar. Sols ho poden fer els qui tenen permís de treball en un lloc cristià on en un lloc públic israelià. L'Abdal.la és un d'aquests privilegiats, i els dies que el "check-point" està tancat explica que hi ha molt poca cua, i els qui estan "autoritzats", com ell, passen amb molta rapidesa.
L'altre dia l'Abdal.la va arribar a les vuit, una hora més tard, rondinant. No és normal amb ell. És un home tranquil, serè, que diu les coses pel seu nom però que no s'exalta. "Ens han fet passar en comptagotes! Com hi ha la Condolezza Rice, avui controlen més" -exclama. "Aquesta setmana tancaran dos dies per les festes de la independència, i la setmana vinent també tancaran perquè ve en Bush!"-es lamenta pensant en els que no poden passar. Als qui vivim lluny ens pot semblar positiu que els Estats Units vinguin a fer reunions de mediació entre Israel i l'Autonomia Palestina, o mirarem passivament les notícies de la celebració dels 60 anys de l'Estat d'Israel, però no ens assabentem d'aquests detalls que afecten a molta gent normal que depèn quasi exclussivament, per a subsistir, de poder anar a territori israelià a treballar. No passar el "check-point" implica no treballar aquell dia, implica no cobrar.
Per accedir de l'Autonomia Palestina a l'Estat d'Israel cal el pertinent permís, però quan tanquen els accessos per algun motiu (una festa jueva, un atemptat, una amenaça...) es queden sense poder passar. Sols ho poden fer els qui tenen permís de treball en un lloc cristià on en un lloc públic israelià. L'Abdal.la és un d'aquests privilegiats, i els dies que el "check-point" està tancat explica que hi ha molt poca cua, i els qui estan "autoritzats", com ell, passen amb molta rapidesa.
L'altre dia l'Abdal.la va arribar a les vuit, una hora més tard, rondinant. No és normal amb ell. És un home tranquil, serè, que diu les coses pel seu nom però que no s'exalta. "Ens han fet passar en comptagotes! Com hi ha la Condolezza Rice, avui controlen més" -exclama. "Aquesta setmana tancaran dos dies per les festes de la independència, i la setmana vinent també tancaran perquè ve en Bush!"-es lamenta pensant en els que no poden passar. Als qui vivim lluny ens pot semblar positiu que els Estats Units vinguin a fer reunions de mediació entre Israel i l'Autonomia Palestina, o mirarem passivament les notícies de la celebració dels 60 anys de l'Estat d'Israel, però no ens assabentem d'aquests detalls que afecten a molta gent normal que depèn quasi exclussivament, per a subsistir, de poder anar a territori israelià a treballar. No passar el "check-point" implica no treballar aquell dia, implica no cobrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada