Preguntes...

Els frares estem de final de trienni, temps de revisió i de planificació. Us oferim aquí algunes reflexions que ens fèiem en un informe sobre la pastoral amb joves i adolescents, la catequesi i la preocupació per desvetllar vocacions.

El futur en el camp de la pastoral juvenil i vocacional planteja serioses incògnites. En podem llistar algunes, sense voluntat de ser exhaustius: Què passa amb els adolescents? Com fer que la religió no sigui rebutjada amb tot el paquet de les coses “de nens”? Com podem evitar que la catequesi sigui rebuda com una pura transmissió d’idees abstractes o de valors? Com alimentar-hi una autèntica experiència de fe? Com superar la muralla del positivisme ambiental amb els joves? Pot existir una pastoral cristiana que no sigui vocacional? Per on s’obre la porta de la transcendència? En paraules d’en Francesc Torralba a la trobada que vam tenir a Pompeia pel mes de gener, ¿on són les escletxes d’aquesta autopista perquè hi puguem sembrar les llavors? Sense aquestes escletxes, no hi ha vocació ni fe possible.

El repte és fenomenal, està en joc la transmissió de la fe, que és en ella mateixa la primera i més bàsica experiència vocacional. Estem en un moment delicat, en què bona part de la nostra Església sembla haver reduït el discurs cristià a un llistat de “valors” ètics. Es comença a detectar entre els joves creients, fins i tot entre els que ens són propers, la insuficiència d’aquest plantejament que sovint els porta, per reacció, cap a posicions endurides.
Les preguntes que tenim plantejades, doncs, no poden ser respostes adientment a base d’estirabots o amb impulsos voluntaristes irreflexius. Demanen abans de res un esforç d’investigació, de reflexió i d’experimentació, si se’ns permet l’expressió, ja que es comença a fer evident que les respostes “de sempre” no són suficients, i que, si volem ser honestos, ens cal reconèixer que encara no tenim recanvis. És el repte que cal assumir amb lucidesa i amb determinació.