dimecres, 18 de maig de 2016

TOTA LA MEVA CIÈNCIA ESTÀ TANCADA EN UN LLIBRET...

Dimecres, 18 de maig de 2016
Sant Feliu de Cantalici, religiós caputxí
Col 3, 12-17/Sl 130/Lc 12, 22-31


Tota la meva ciència està tancada en un llibret que té sis pàgines: cinc de vermelles, les llagues de Crist; i una de blanca, la Verge Immaculada, diuen que acostumava a dir Sant Feliu de Cantalici, el primer sant caputxí, quan algú li demanava d’on provenia la seva saviesa per donar consells a grans i petits.

Dient això, crec, Sant Feliu feia seves aquestes paraules de l’apòstol Sant Pau que hem escoltat a la primera lectura d’avui quan diu: Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres. Per a Sant Feliu era una realitat que el Verb de Déu no havia restat quelcom abstracte, una bonica idea filosòfica, sinó que s’havia encarnat, s’havia concretat en la persona de Jesús de Natzaret, en la seva manera de viure i d’actuar, la seva manera de parlar del Pare i de mostrar-lo en les petites coses de cada dia: en com acollia prostitutes i publicans, en com rebia jueus i pagans, sempre amb unes paraules que volien despertar la gent, com també avui ens volen despertar a nosaltres, de l’ensopiment de la nostra grisa quotidianitat, per recordar-nos que acabem de celebrar la Pasqua i que Déu, en Jesús Ressuscitat, ha fet noves totes les coses i no ens ha deixat orfes.

Perquè el Verb s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, Sant Feliu podia mirar la Creu on hi penjava Jesús (i quan no la tenia, com quan feia de pastor, la dibuixava en un arbre per recordar-la i tenir-la ben present), mirar les seves cinc llagues, i treure’n una lliçó nova cada dia per poder sortir al carrer, als carrers pobres de la Roma del segle XVI, i portar l’alegria i el consol a tants rostres pobres i demacrats per la malaltia i la fam que hi trobava. Una lliçó que el feia dir també sovint: En qualsevol ofici i a qualsevol hora hem de recordar-nos de Déu i oferir-li tot el que es faci o pateixi.

Perquè a més del Beneït Jesús, Déu ens ha donat també Maria Immaculada, Sant Feliu aprenia d’Ella, en el seu llibre de només sis pàgines, el que significava el silenci i la pregària, el servar en el seu cor i la seva ment les paraules de Jesús, el seu capteniment. Fent això, Sant Feliu se sentia fill, aprenia el que significa ser fill estimat, i s’omplia fins a vessar d’aquest amor per estimar els altres.

Sant Feliu només necessità un llibre amb sis pàgines, per tenir-ho tot: el goig, la pau, l’alegria, el consol, la força davant els contratemps i els insults... en ell es feren realitat les paraules que hem escoltat avui a l’Evangeli: El vostre Pare ja sap prou de què en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més. Que per la seva intercessió aprenguem també, com ell, a no cercar res més.