PERÒ, QUE SE ME'N DÓNA DE LA VIDA!

Dimarts VII de Pasqua, 10 de maig de 2016

Sant Joan d’Àvila, Doctor de l’Església

Ac 20, 17-27/Sl 67/Jn 17, 1-11a

Però, que se me’n dóna de la vida! Aquesta frase podria sonar-nos a frase dita per una persona en el punt àlgid de la seva desesperació davant l’impossible encarament d’una situació difícil; o encara, podria semblar-nos la frase estrident i rabiüda d’un adolescent que no sap què diu, perquè està encara començant a viure, davant d’un problema a resoldre. En totes dues situacions, naturalment, cal acollir el crit d’angoixa o de ràbia, fer-lo en la mesura dels possibles nostre, i acompanyar (si es deixa) la persona que l’ha exclamat.

Però, en canvi, aquesta exclamació, si la recordem de la primera lectura, ve de Pau. I d’un Pau que acaba de confessar als seus deixebles dels qui s’està acomiadant: Ignoro el que m’hi ha de passar, només que, per tot arreu on vaig, l’Esperit Sant em diu que m’hi esperen cadenes i sofriments. Però, què se me’n dóna de la vida! Jo el que vull és consumir-me en el compliment del ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: el ministeri de proclamar l’evangeli de la gràcia de Déu.

Avui les nostres lectures dibuixen les hores finals de Pau i de Jesús. Curiosament, tots dos, Pau i Jesús, no es mostren desesperats en saber que el futur més immediat que els espera no és un camí de flors i violes, sinó un camí de cards i espines. Però tots dos mostren una veritable passió per fer allò que cal fer, per acomplir llur ministeri, segurs com estan de fer allò que és la voluntat del Pare.

Jesús primer, com a Fill del Pare, converteix les seves darreres hores en moments de màxima comunió amb els seus i el seu amor, que es demostrarà plenament en la creu, esdevé ara pregària: Jo prego per ells, diu Jesús, per aquells que vós m’heu donat, perquè són vostres. També Jesús vol consumir la seva vida donant-se del tot per tots nosaltres, identificant-se amb tots nosaltres, perquè allò que és del Pare automàticament és seu també.

Pau, ple de l’Esperit de Jesús, que és l’Esperit d’Amor (com diu la pregària Eucarística V en les seves diferents modalitats), no pot concebre una vida que no es gasti en donar glòria a Déu, que és donar-se als altres fins a la fi, fins al martiri en el seu cas.

Estem en la darrera setmana de Pasqua i l’Església es concentra per demanar un cop més el do de l’Esperit Sant, l’Esperit de Jesús, l’Esperit d’Amor del Pare que, si ens deixem alliçonar, ens ensenyarà qui és veritablement Jesús i ens farà testimonis també d’aquest evangeli de la gràcia i la misericòrdia de Déu. Ensenyeu-nos a ser fidels, ensenyeu-nos a ser deixebles, ensenyeu-nos a ser com Jesús! Sí, veniu, Esperit Sant!