diumenge, 8 de maig de 2016

Si tu vas al cel... (Solemnitat de l'Ascensió 2016)

"Si tu vas al cel, en patinet, fes-m'hi un bon lloc, que hi pujo jo". Aquesta típica cançó de foc de camp ens serveix per introduir el sentit de l'ascensió de Jesús al cel. Amb un llenguatge més litúrgic, l'oració que fèiem a l'inici de la celebració deia així: "l'Ascensió de Crist és també la nostra elevació, i a la glòria on ha arribat el cap també el cos té l'esperança d'arribar-hi". Sant Agustí també diu quelcom semblant sobre l'ascensió de Jesucrist: "Va baixar del cel per misericòrdia, però no hi va pujar ja tot sol, perquè nosaltres pujàrem amb ell per la gràcia". I també diu el sant, en una homilia de la festa: "Avui nostre Senyor ha pujat al cel, que el nostre cor hi pugi amb ell".

Aquest repertori de citacions ens serveix per fer dues constatacions. La primera és que Jesús ressuscitat, després de manifestar-se diverses vegades als deixebles tornà al seu lloc, que és a la dreta del Pare. Aquest és el detall més rellevant, no la meravella de veure Jesús travessant els cels com fa qualsevol coet. Que Jesús pugi al cel, però sobretot que segui a la dreta del Pare, li restableix l'autoritat i el poder que gaudia. Perquè Jesús és molt més que un ressuscitat qualsevol, Jesús és molt més que qualsevol esperit que pul·lula per la terra. Jesús ha pujat al cel, al costat de Déu. En la cort celestial que descriuen els escrits d'aquells temps, Jesucrist ocupa el tron de la gràcia, que és el tron més proper al tron de la glòria divina, on seu el Pare celestial. La imatge de Jesús entronitzat al costat de Déu Pare ho diu tot d'ell. 

La segona constatació és que Jesús ens obre un camí celestial ―clar i segur― per accedir al Pare. Un camí que, fent comunió amb Jesucrist, podem pregustar aquí a la terra tot el que vulguem. Es tracta d'una constatació increïble, que obre a les nostres vides una dimensió d'eternitat, de vida benaurada, d'horitzó infinit. No per menysprear tot el que és terrenal, sinó per omplir-ho de sentit, especialment quan les dificultats entenebreixen la nostra vida i anem esmaperduts. Aleshores, aixecar el cap i veure Jesús assegut a la dreta del Pare ens ha de servir per veure-hi més enllà, per relativitzar coses que absolutitzem innecessariament, per sostenir amb dignitat i amb esperança pesos difícils de suportar. 

Després de contemplar l'ascensió de Jesús, els deixebles quedaren plens d'una alegria immensa. Si no ens passa quelcom semblant a nosaltres és que encara no creiem prou en la seva ascensió.