dissabte, 2 d’agost de 2014

MARE DE DÉU DELS ÀNGELS DE LA PORCIÚNCULA

Dissabte, 2 d’agost de 2014
Ga 4, 3-7/Lc 1, 46-48a.48b-49a.51-53-54-55/Lc 1, 26-33

Quan un va per primer cop a La Verna, el lloc on sant Francesc va rebre els estigmes dos anys abans de la seva mort, queda impressionat al menys per tres coses: pel lloc mateix, aquesta muntanya impressionant i les seves increïbles vistes a la vall; pel lloc mateix de l’estigmatització, ara una capella on cada dia s’hi fa una processó i pregària especials i per les famoses ceràmiques d’Andrea della Robbia que decoren diferents capelles del santuari.

N’hi ha una ceràmica, concretament una Anunciació, que jo tenia moltes ganes de veure, perquè el P. Miquel, al cel sigui, ens la recomanava molt. Es troba a l’Església Major, en una capella lateral, la cappella Niccolini. I realment és molt bonica. La Mare de Déu es troba a l’esquerra de la imatge, amb un posat mig de pregària, mig d’escolta, mig d’espera... a l’altra costat, enfront de la Mare de Déu, l’àngel Gabriel es troba fent genuflexió, tot mirant Maria, també com si estigués esperant quelcom. Damunt l’àngel, Déu Pare, envoltat d’un cor angelical, també hi és present, amb les mans juntes, com pregant, com esperant... i també hi és un colom que queda com estàtic enfront de la Mare de Déu, símbol de l’Esperit Sant. El P. Miquel tenia molta raó quan la descrivia: sembla una foto presa en el moment més àlgid de la història de la humanitat: l’anunci a Maria que seria mare del Salvador del món. Què esperen, però, els protagonistes de la ceràmica?

M’hi ha fet pensar la lectura de l’Evangeli d’avui, que també és el relat de l’Anunciació. Però us heu adonat d’una cosa? Heu escoltat bé l’Evangeli? Si ara fes la pregunta: hi és tot el relat de l’Anunciació? Què diríeu? Si dieu que no hi és tot, que manca alguna cosa... què hi manca del relat de l’Anunciació que hem proclamat? Exactament: falta una de les coses més importants: EL “SÍ” DE MARIA A L’ÀNGEL, que és l’acceptació dels plans de Déu per a Ella, el seu Fill i la humanitat sencera.

Mirem per un moment quin és el missatge de l’àngel segons Lluc: No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi. Aquest missatge és d’una contundència que bé podríem comparar-lo a les paraules de Jesús a Marta de Betània que escoltàvem dimarts passat, perquè podria acabar perfectament amb les mateixes paraules: Ho creus això? És cert que aquestes paraules avui no hi són al text, però aquest missatge de Gabriel espera una resposta: la teva, la meva. Ens podem imaginar que ara som nosaltres els protagonistes de la ceràmica de della Robbia, que la Trinitat i Gabriel mateixos esperen amb anhel la nostra resposta: Ho creus això? Ho creiem que Jesús és tot això, el Fill de l’Altíssim, el Rei d’Israel per sempre, el Messies esperat, el Salvador del món, que hi ha un projecte de Déu per a la meva vida, fins que pot incloure la vida d’altres? Acceptem aquest missatge de l’àngel que ens arriba avui?

Jesús espera el nostre “Sí”. I aquest “sí” pot canviar tot un munt de coses. Perquè és un “sí” que ens obra al misteri, que ens obra a la llibertat. Pau ho recorda als seus fidels de Galàcia: Quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià al món el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar als qui vivien sota la Llei, perquè obtinguessin ja la condició de fills. No és demà o passat demà que Déu ens vol FILLS i AMICS, ens vol FILLS i AMICS ara i aquí.


Demanem al Senyor que en aquesta Eucaristia ressonin les paraules de l’àngel a Maria en els nostres cors i, com ella, no tinguem por per dir-li SÍ, un “sí” per sempre.