dimecres, 6 d’agost de 2014

EL LLIBRE DE LA VIDA

Dimecres, 6 d’agost de 2014
La Transfiguració de Nostre Senyor Jesucrist
2 Pe 1, 16-19/Sl 96/Mt 17, 1-9


Des que vaig assistir a la xerrada que es va fer sobre Santa Àngela de Foligno, Terciària Franciscana, al Monestir de Pedralbes amb motiu de les Jornades d’Estudis Franciscans del juny passat, que m’he dedicat a llegir tant el Llibre de la Vida com les Instruccions segons l’edició preparada per Teodoro H. Martín a Ediciones Sígueme (Salamanca). És justament a les Instruccions que la nostra santa parla sovint de comparar tot el que vivim o de revisar tot el que fem, pensem i preguem segons el que ella anomena EL LLIBRE DE LA VIDA. El curiós del cas és que per a Àngela de Foligno EL LLIBRE DE LA VIDA no és el relat de les seves visions i experiències místiques, com podria fer-nos-ho pensar el fet que ella tingui un Llibre de la Vida com a recull de tot això, sinó que per a la nostra santa aquest LLIBRE DE LA VIDA és JESUCRIST, DÉU-HOME, una persona viva, el que Ell va viure, com Ell va viure, què va dir, què va ensenyar... ras i curt: TOT L’EVANGELI.

Avui celebrem la festa de la Transfiguració del Senyor i la iconografia més clàssica se’n fa ressò de les imatges que ens proposa l’Evangeli que avui hem sentit proclamar: Jesús a la muntanya del Tabor amb Pere, Jaume i Joan i la inefable experiència del núvol amb la presència de Moisès i Elies parlant amb Jesús. En aquesta iconografia Moisès i Elies (els quals per a la majoria dels Pares de l’Església són símbol de l’Antic Testament compendiat amb la Llei i els Profetes que aquests dos personatges representen) estan parlant amb Jesús, però en la imatge pictòrica, que és estàtica, aquest parlar esdevé a la vegada un assenyalar Jesús, un fer-se ressò d’aquestes paraules que l’Evangeli d’avui posa en boca de Déu Pare: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; ESCOLTEU-LO!

És contemplant avui aquesta icona que les paraules EL LLIBRE DE LA VIDA, que santa Àngela de Foligno refereix a Jesús, esdevenen una intuïció del que avui celebrem. Amb Moisès i Elies, simbolitzant tot l’Antic Testament, girats vers Jesús, ens parlen d’Ell no sols com Aquell en qui tota l’Escriptura té el seu acompliment, sinó que transforma Jesús mateix, la seva vida, paraules i gestos, en un llibre per a ser llegit i meditat més que per a ser simplement contemplat... Un llibre per fer-lo nostre, per menjar-lo i transformar-lo en realitat fonamental de la nostra vida diària, capaç de transformar-nos i de transformar el nostre voltant.

Hi ha també una forma de pujar-hi a aquest Tabor per deixar-se transfigurar per Jesús mateix. Per assolir aquesta fita la nostra santa estableix una mena de mètode o d’itinerari quan diu el següent: Quant més preguis, més seràs il·luminat; quant més siguis il·luminat, més profundament i noblement veuràs el bé suprem i les coses summament bones. Quant més profundament i excel·lentment vegis, més les estimaràs i, quant més les estimis, més et delectaran. Quant més et delectin, millor les comprendràs i et faràs capaç de comprendre-les. Després vindràs a la plena llum, doncs comprendràs que no pots comprendre.


Avui també pugem a la Muntanya Santa per trobar-nos amb Jesús i ho fem amb la pregària de l’Església, amb la nostra Eucaristia. Que sapiguem entrar-hi i deixar-nos transfigurar en la Seva Llum ara i sempre.