dissabte, 19 d’abril de 2014

QUI ETS TU I QUI SÓC JO?

VIA CRUCIS DE LA RENGLERETA
Divendres Sant, 18 d’abril de 2014

Quan hagué entrat a Jerusalem, s’agità tota la ciutat. Molts preguntaven: “Qui és aquest?”. La gent que anava amb ell responia: “És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea”.

Començàvem la Setmana Santa amb aquesta frase que trobem al final de la lectura de l’Evangeli segons sant Mateu que vam proclamar just després de la benedicció de rams, palmes i palmons. De la mateixa manera que a Jerusalem aquella pregunta suscità la resposta dels qui acompanyaven Jesús, també avui aquesta pregunta ve a nosaltres demanant-nos que la responguem de forma personal.

QUI ÉS AQUEST, que entra humil a Jerusalem, sabent que és posar-se a la boca del llop, posar-se a tir de crítics i detractors que cerquen la seva mort? QUI ÉS AQUEST, que ha viscut tota la vida sotmetent la seva voluntat a la voluntat del Pare del cel i mirant d’ensenyar a un grup de deixebles porucs a fer el mateix? QUI ÉS AQUEST, que no té altre eslògan, altre programa electoral (si em permeteu dir-ho així, no en va el confessem com a Rei nostre), que donar-se del tot, que oferir-se Ell mateix per a ser consumit? QUI ÉS AQUEST, que diu que hem d’estimar fins aquell que no ens estima, ans que ens odia fins i tot activament, que no li podem tornar mal per mal, sinó cercar el seu bé, el seu progrés, la seva promoció humana? QUI ÉS AQUEST, que ensenya que no sabrem el que és ser gran, si no fem la prova de fer-nos petits i servents de tothom? QUI ÉS AQUEST PER A MI?

La setmana passada circulava per internet un vídeo que feia feredat, que fins i tot va suscitar una resposta del Papa Francesc. L’acció que allà es desenvolupava tenia lloc a la ciutat de Rosario, a l’Argentina. Podeu suposar, doncs, la reacció immediata del Papa Francesc venint del seu país natal. El tema? El linxament, per part d’un grup irat de veïns, d’un jove de 18 anys pescat en intentar robar la bossa d’una senyora. Arran del linxament el jove resultà mort. No he vist el vídeo. I em va costar no fer-ho, perquè he descobert fins en mi mateix una certa i permeteu-me dir-ho clar, diabòlica morbositat, que, si ens deixem anar, tots tenim per veure coses d’aquestes. En vaig tenir prou amb la imatge de portada: un jove, en la plenitud de la vida, ensangonat, estès al terra. Al costat, al menys en aquella imatge, asseguts a la vorera una dona amb un nen petit als braços i un altre jove. Com no vaig voler veure el vídeo no sé si eren família de la víctima o veïns que no sé ben bé què hi feien, amb nen inclòs, al costat del cadàver. No em vaig poder estar de demanar-me per la passivitat d’aquell qui ho enregistrava tot en la distància.

Em direu: brutal, però el noi no era un innocent... D’acord. Però la barbàrie d’un linxament, de prendre’s en massa la justícia per la mà posa, al costat de la pregunta QUI ÉS AQUEST? referida a Jesús, una altra també de ben profunda i urgent: QUI SÓC JO?

QUI SÓC JO, que sóc capaç de posar-me una màscara per fer-me el dur, el gran, aquell a qui res no afecta, sabent que no és veritat, que m’amago darrera la fortalesa per amagar la meva petitesa? QUI SÓC JO, que puc ser tant valent en grup com per fer la barbaritat de Rosario, a l’Argentina, com tantes altres barbaritats col·lectives que els éssers humans hem fet i encara fem, mentre dissimulo la meva feblesa i potser fins i tot la ploro, quan estic sol? QUI SÓC JO, que sóc capaç de manipular els altres per treure’n un profit o per buscar el seu afecte? QUI SÓC JO, que sóc capaç de perdre el sentit de la humanitat, com aquella empresa de Mataró maquinant aquelles probes degradants de selecció de personal? QUI SÓC JO, que sóc capaç de tenir l’empenta de sant Pere; però que també puc ser capaç com Judes de vendre a baix preu el meu germà? Que puc donar un petó i acaronar, a la vegada que escopir i pegar? Quan em prendré seriosament i cercaré una resposta a aquest: QUI SÓC JO?


MIREU-LO! Som davant aquesta imatge de Jesús crucificat per nosaltres. Farem bé de preguntar-li, no de passada, sinó fins i tot exigint-li una resposta, amb l’exigència dels qui de veritat volen saber, dels qui de veritat cerquen el sentit de la vida... QUI ETS TU i QUI SÓC JO? Fa uns 800 anys un home com tu i com jo, Francesc d’Assís, es féu aquestes mateixes preguntes: QUI ETS TU i QUI SÓC JO? A ell, aquestes preguntes el portaren a identificar-se cada cop més amb Jesús i amb la voluntat de Déu no d’una forma merament intel·lectual sinó pràctica... I nosaltres? Serem avui valents per fer-li des del fons del nostre cor aquestes preguntes a JESÚS?