dimarts, 8 d’abril de 2014

NOSALTRES NO SOM D'EIXE MÓN

La CORAL LAVÍNIA en la seva actuació fa dos diumenges
a la Parròquia de SANT MARTÍ DEL MONTNEGRE
Dimarts V de Quaresma, 8 d’abril de 2014
Nm 21, 4-9/Sl 101/Jn 8, 21-30

Fa dos diumenges, a Sant Martí del Montnegre, vam tenir ocasió d’escoltar una coral de Barcelona, la Coral Lavínia, que ens va delectar amb un repertori de cançons. Una d’elles no sols era molt coneguda, sinó que ho era tant, que alguns, espontàniament, la cantaven soto voce, tot i que al final el director ens la va fer cantar a tots els assistents en veu alta. La cançó era de Raimon, molt famosa, una cançó que es diu DIGUEM NO del 1963. La coneixeu, oi?

La lletra no té pèrdua i algunes coses si bé nosaltres potser ja no les vivim en primera persona (ja han passat 50 anys), no deixen de ser el pa de cada dia per a molts homes i dones del nostre món. M’ha vingut a la ment aquesta cançó perquè, a la tornada, hi ha un moment que diu: NO, NOSALTRES NO SOM D’EIXE MÓN. El cantautor les diu com convidant-nos a posar distància entre els amos de la por, de la sang, de la fam que s’han convertit en llei tot al voltant i aquells que no volem participar de tot això.

La frase, però, és un ressò de les paraules que hem escoltat avui a l’Evangeli de boca de Jesús i, de fet, salvant les distàncies, amb el mateix sentit: Vosaltres sou d’aquí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món. Una forma que té Jesús de dir-los i de dir-nos que no el podem apamar amb les nostres mesures. El Messies que ells esperaven no s’ajusta als paràmetres que Jesús mostra, tot i dient que ve del Pare. Les paraules de Jesús no volen ser una resposta tallant i dura que trenqui per sempre el diàleg amb els seus interlocutors; penso que, més aviat, és una forma de dir-los que canviïn de perspectiva, que treguin conclusions del que li veuen fer i dir, perquè els hi va la vida.

Les paraules de Jesús poden semblar dures. Potser ho són. Però segueixen convidant al diàleg. Qui ets tu?, demanen. No és una pregunta errada. És la pregunta del qui cerca. Caldrà verificar les motivacions que la fan néixer, aquesta pregunta. Diferent d’aquella, també en llavis de Jesús: I vosaltres, qui dieu que sóc? Que és la pregunta del qui ens interpel·la, del qui ens vol treure del nostre ensopiment i fer-nos reaccionar.

Qui ets tu?, demanen... I no queden sense resposta... Ningú pot quedar sense resposta quan cerca de cor i demana: Cerqueu i trobareu, deia Jesús. I arriba la resposta: Justament us ho estic dient. Jesús no ha callat, ens segueix parlant. No ha deixat de fer-ho una i una altra vegada, si demanem de tot cor. Ens arriben aquesta pregunta i aquesta resposta a pocs dies de començar la Setmana Santa. Quan l’entrada triomfal a Jerusalem el Diumenge de Rams, la institució de l’Eucaristia el Dijous Sant, la Passió i la Mort el Divendres Sant i la Resurrecció que celebrarem a la Vetlla Pasqual ens diuen QUI ÉS JESÚS amb tota l’eloqüència, amb tota la força, si hi parem atenció.

Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que JO SÓC. Només clavat en creu descobrirem que només Jesús és Aquell pel qual serem guarits, salvats, de la mort i del sense sentit que ens envolten, com ho foren aquells que, tocats de mort, miraven la serp de coure i eren guarits; com Llàtzer qui en sentir el Surt fora! tornà a la vida.


Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.


DIGUEM NO, Raimon, 1963