diumenge, 20 d’abril de 2014

El mirador (Pasqua a sant Martí del Montnegre 2014)

Quina va ser la nostra agradable sorpresa -diumenge de Rams- quan en Xavier ens presentava en Mohammed anunciant que tallaria arbres que tapaven la visió del mirador. Va ser un preludi providencial a l’homilia de Pasqua que teníem pensada evocant aquest espai.
 
Finida la pujada dels esglaons encarats a l’església, s’apareix una inesperada clariana que convida a travessar l’empedrat de la placeta i acostar-se a les baranes del mirador, admirant el paisatge que, amb gratuïta naturalitat i dolça vehemència, es presenta davant els ulls. El mirador ofereix una mirada més nítida, clara, panoràmica del bosc amb el rerefons del Montseny que arrodoneix solemnement la perspectiva. Sovint una fotografia intenta captar i endur-se un tast de la bellesa boscana que ha colpit els sentits del seu visitant.
 
La tala d’arbres ha aclarit el paisatge, eixamplant la panoràmica del mirador talment com la resurrecció de Jesús fa amb les nostres vides, ampliant el seu sentit i embellint-la amb nous detalls que abans no captàvem. La tala violenta desplegada sobre la natura, s’assembla a la violència que la resurrecció ha fet sobre la mort, dominant-la. El bosc que ens rodeja creix inexorablement i, si no li posem límits, acaba cobrint-nos, talment com tantes coses de la nostra vida que, si no li posem límits, acaben menjant-nos o retallant-nos la necessària perspectiva que necessita la realitat. Jesús ressuscitat posa límits a la mort, posa límits al pecat, posa límits a les boscúries que encerclen els humans per ofegar la seva essència. Celebrar anualment la Pasqua és talment com talar i podar tot allò que durant l’any ens ha envaït fent-nos perdre perspectiva.
 
Més enllà de tales que embelleixen el mirador, el seu atractiu natural augmenta quan hom surt de l’església. Amarats de pregària i recolliment contemplem el cel, els estels i els núvols més propers, sentim més càlids els raigs de sol i percebem les flaires més intenses, el piular dels ocells esdevé més entranyable; captem que els colors i els volums llueixen un relleu especial, una dolça densitat que expressa el batec del seu Creador. Qui ho observa amb admiració religiosa se sent part d’aquesta simfonia de volums i de colors.
 
La nostra religiositat ens permet assaborir una nova dimensió de l’existència, la dimensió creient, que realça i transfigura la quotidianitat. Això és el que Jesús ressuscitat, present sobretot en els sagraments i els pobres, aconsegueix amb les nostres vides. Ell no només tala o poda el que tapa l’existència humana, sinó que el seu Esperit ens proveeix d’una mirada nova, espiritual, transcendent, panoràmica de la vida, donant-li més relleu, intensitat, vibració, plenitud, comunió, harmonia, sentint-nos dins un pla diví on tot té sentit, origen i finalitat. Celebrar anualment la Pasqua és renovar la consciència d’aquesta mirada de fe, d’aquesta dimensió de la vida que la resurrecció de Jesús ens regala.
 
Gaudim del mirador de la Pasqua! On cap arbre, per alt i gros que sigui, no taparà les belles panoràmiques que el Ressuscitat ens ofereix sobre l’existència humana.