diumenge, 28 d’octubre de 2012

SENYOR, QUE HI VEGI!


Diumenge XXX, 28 d’octubre de 2012
Jr 31, 7-9/Sl 125/He 5, 1-6/Mc 10, 46-52

Ahir els preguntava als nens de la catequesi d’Arenys de Munt qui són els protagonistes de l’Evangeli d’avui. Una pregunta que pot ser bona de fer-nos cada vegada que escoltem l’Evangeli a missa o el llegim.

Si avui us demanés fer el mateix exercici, què diríeu? En el relat d’avui, tal vegada pot ser una mica confós, perquè sembla que hi ha força protagonistes: Jesús (si el volem posar el primer), el cec Bar-Timeu, els deixebles i la “molta gent” que hi havia pel camí, tot sortint de Jericó. Però, ja hi són tots? Em sembla que no podem oblidar un de molt important, i mireu que, tot i ser important, és un protagonista que sovint deixem fora de la història: tu i jo, tots nosaltres.

I penso que aquest protagonista és del tot important si de veritat ens creiem que la Paraula de Déu proclamada a la missa és Paraula de Déu per a nosaltres.

És per a nosaltres que Jesús surt de Jericó per fer-se trobadís amb nosaltres avui. És per a nosaltres que passa prop del nostre camí i nosaltres som avui també asseguts aquí vora el camí de la vida de cada dia sentint la seva veu. Falta saber, però, si estarem disposats a reconèixer la nostra feblesa, les nostres limitacions, la nostra curta visió o la plena ceguesa en tot allò que Jesús ens demana de fer i de viure. O potser no és cert que ens demana estimar Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces i bé que ens costa? Que ens demana d’estimar el proïsme, fins i tot l’enemic, i bé que ens costa? Asseguts al camí, sentint la remor de la seva veu... ¿serem capaços de cridar-lo malgrat les veus contràries que ens diuen que ho deixem córrer, que no el necessitem, que ja tenim prou amb les engrunes d’almoina que els altres ens vulguin donar? Però, per poc que hi pensem... ¿no cridarem més fort si intuïm que Jesús no és Aquell que ens dóna engrunes com tothom, sinó el Pa de Vida?

Encara, però, cal fer un pas. Si cada cop que escoltem la Seva Paraula, el protagonista sóc jo... no puc marxar d’aquí avui sense creure que jo sóc aquest cec, tantes vegades assegut vora el camí, pidolant. Em cal ser humil, com Bar-Timeu, i no amagar la meva veritable necessitat a la pregunta que Jesús em fa avui: Què vols que et faci? Senyor, que hi vegi!

Aleshores es farà el miracle i serà doble: veuré amb els ulls de Déu el meu proïsme i la creació sencera; ja no seran enemics, ni em faran por... i ja no seré algú assegut, passiu, immòbil, pidolant... seré algú que seguirà Jesús camí enllà.