dissabte, 27 d’octubre de 2012

Bartimeus del segle XXI (Diumenge 30)

 
Els mitjans de comunicació són companys inseparables de la nostra quotidianitat. Sovint ens plantegen la realitat com un gran escenari on els més qualificats i brillants en pugen i baixen incessantment absorbint la nostra atenció. La immensa majoria restem a baix, d’espectadors, perplexes de comprovar que la nostra quotidianitat és avorrida, irrellevant, irrisòria.

Una percepció semblant seria la de Bartimeu, el captaire cec de l’evangeli, que passava la jornada al costat del camí, escoltant les veus i l’enrenou dels protagonistes: els quantiosos vianants que diàriament travessaven Jericó, ja fos pujant a Jerusalem, o creuant el riu Jordà, o remuntant la vall del Jordà, o descendint cap al Mar Mort. En aquella concorreguda cruïlla de camins -un magnífic escenari-, Bartimeu esdevenia un espectador passiu d’una realitat, de la qual, només podia arreplegar-ne algunes engrunes en forma d’almoina.

 Però de sobte, Bartimeu trenca el seu conformisme de cec captaire i aixeca la veu: “Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi!”. Ha escoltat que, per aquell camí que no veu però que coneix, hi passa Jesús de Nazaret. Bartimeu no demana almoina, demana compassió. No demana engrunes, demana de veure-hi. La seva gosadia, la resistència a callar i, sobretot, la seva fe, provoquen el miracle.

 Jesucrist continua, d’una altra manera, caminant pel nostre món, disposat a fer miracles si tenim la sensibilitat de reconèixer-lo, la gosadia de cridar-lo en veu alta (quina vergonya!), la insistència a cridar-lo malgrat ens facin callar i, sobretot,  tenint fe en ell: creure que pot transformar la realitat.

 Aquest Jesucrist és fàcilment accessible pels qui són com la “resta d’Israel” que evoca el profeta Jeremies: una gentada immensa, són els qui callen i observen, els qui escolten i reflexionen, els qui dormen i descansen a la nit, els qui no compten ni es veuen...; com Bartimeu, com tants de nosaltres, Bartimeus del segle XXI.