Caminem de nit per una voravia de la Diagonal, acostant-nos
a Rambla Catalunya. Les vitrines dels establiments queden alterades per un vast
espai interior decorat amb peces de marbre marró. Refinades botigues de moda i un banc es reparteixen aquest
redós comercial que seria un aixopluc ideal si no fos per les solemnes relliscades que s'hi produeixen quan la superficie es mulla, convertint-se en una
inesperada e involuntària pista de patinatge.
Per accedir a l'entitat bancària hi ha una passarel·la formada per quatre
graons i una plataforma que, a sota, deixen un espai buit, mort, inutilitzable,
on hi distingim un sac de dormir. Algú hi ha trobat un recer excel·lent on
passar la nit, un racó discret, segur, silenciós i sense vent: un hotel de quatre
estrelles per qui dorm al carrer. De dins el sac hi sobresurt el cap d’un home d’uns cinquanta
anys, calb, amb mates de cabells blancs despentinats al voltant de les temples,
una barba semi blanca i els ulls tancats.
Ens creuem amb dos vianants que parlen animadament. Tant de
bo no l’hagin despertat. Haurà de d'abandonar l’amagatall de bon matí si
no vol que els guardes de seguretat l’exhortin a fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada