diumenge, 14 d’octubre de 2012

Enteniment i saviesa (Diumenge 28)

 


 
L’autor del llibre de la Saviesa és un afortunat quan afirma, com aquell que no diu res: “Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de Saviesa, i em vingué”. La naturalitat amb que ens explica l’obtenció d’aquests dons és irritant, gairebé insultant. A aquest personatge tan agraciat li podríem dir, amb certa recança, que totes li ponen.
 
No obstant, pel que segueix explicant, hi ha una sèrie d’opcions prèvies que afavoreixen i canalitzen l’adquisició d’aquests dons divins: “La prefereixo a ceptres i trons”, “comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res”, i també diu: “l’aprecio més que la salut i la boniquesa”. L’autor del llibre de la Saviesa, més que parlar d’incompatibilitats, amb aquestes afirmacions vol qüestionar l’estil de vida promogut pels grecs a través del seu imperi, caracteritzat per un poder aclaparador, el luxe, la medicina i el culte al cos humà.

Però el més significatiu de l’imperi grec era la seva filosofia, que el llibre de la Saviesa relativitza a favor d’una saviesa fonamentada, no en la capacitat intel·lectual de l’home, sinó en l’obertura a l’Esperit diví. El poble d’Israel viuria acomplexat davant l’espectacularitat d’un tarannà tan complet i seductor com el grec: homes i dones intel·ligents, poderosos, rics, saludables i ben plantats. El model social israelita esdevindria una ridiculesa davant les propostes tan afalagadores del model social grec.

L’ambient social que descriu el llibre de la Saviesa no és gens llunyà del que vivim a Catalunya, on els cristians estem acomplexats de la nostra vivències de fe i de la nostra tradició i pràctica religiosa. Ens sentim desfasats i ridículs davant les propostes espectaculars i de tot tipus que ens fa la societat. La ciència, la tècnica, la medicina, la moda, el progrés, el Barça, i ara la independència ens donen les satisfaccions, el benestar i  les aspiracions vitals necessàries. La religiositat queda convertida en un discret i humil complement.

Qui farà cas, aleshores, a la proposta directe de Jesús: “Vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi”. Jesús fa un proposta de vida alternativa, aparentment folla, aparentment inviable, però definitivament més alliberada i feliç. Jesús proposa una escala de valors diferent, poc espectacular, gens mediàtica, però que cap crisi econòmica farà mai trontollar.