Crec en Déu Totpoderós, que va guiar el seu poble en l'èxode i l'exili. El Déu de Josep a Egipte i de Daniel a Babilònia, el Déu dels estrangers, exiliats i immigrants.
Crec en Jesucrist, un galileu desplaçat, nascut de la seva gent i de la seva llar, que va haver de fugir del seu país amb els seus pares, la vida dels quals perillava, i que quan va tornar al seu país va patir la tirania i l'opressió de Ponç Pilat, el servent d'una potència opressora estrangera.
Ell va ser perseguit, castigat i finalment torturat, acusat i condemnat injustament a morir. Però al tercer dia, aquest Jesucrist va ressuscitar dels morts, no ja com a estranger, sinó per oferir-nos la ciutadania del cel.
Crec en l'Esperit Sant, l'etern emigrant del Regne de Déu que viu entre nosaltres, que parla totes les llengües, que viu en tots els països i uneix totes les races.
Crec en l'Església que és la llar més segura per a l'estranger i per a tots els creients que la constitueixen, els quals units per l'Esperit, persegueixen el mateix objectiu.
Crec que la comunió dels Sants comença quan acceptem la diversitat dels sants.
Crec en el perdó, el qual ens fa a tots iguals, i en la reconciliació, la qual ens identifica d'una forma superior al que pot fer la raça, la llengua o la nacionalitat.
Crec que, en la resurrecció, Déu ens unirà com a poble on tots serem diferents i iguals alhora.
Més enllà d'aquest món jo crec en la vida eterna, on ja ningú serà immigrant, sinó que tots serem ciutadans del Regne de Déu que mai no cessarà.
Amén!
Credo de l'Immigrant del Rv. Antonio Aja
Estats Units, PCUSA, Associate for Immigrant Ministries
Publicat a El Butlletí, núm. 1081, 24 febrer 2008, Església Protestant de Barcelona-Centre (Tallers, 26 - Barcelona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada