diumenge, 7 d’agost de 2016

Tots som Abraham i Sara


"Tot el poble sant havia de participar igualment dels béns, com havia participat dels perills". Escoltàvem la frase en la primera lectura i ens ha semblat captivadora. El perquè d'aquesta atracció és el sentit col·lectiu de justícia retributiva que comunica: si "tot el poble" d'Israel passà perills per sortir d'Egipte era just que després "tot el poble" gaudís dels beneficis de la proesa.

S'afirma sense concessions que "tot el poble" té els mateixos drets perquè tots han compartit les mateixes dificultats. El sentit comunitari d'aquesta frase és definitiu, ferm, equiparable a l'expressió catalana "o tots moros o tots cristians", o a la castellana "Fuenteovejuna, todos a una", o la més actual que circula pels mitjans quan volem solidaritzar-nos amb les víctimes d'un atemptat o una injustícia proclamant "Tots som..". No citem la més recent perquè fa riure.

Aquest sentit tan marcat de col·lectivitat, de poble unit sense fissures que irradiava la primera lectura queda posat en evidència per una realitat que sovint n'és ben contrària. Sense ser catastrofistes i defensant la capacitat solidària dels pobles que és notable, també hi ha qui està a la que salta per aprofitar-se de les situacions col·lectives, siguin de bon averany, siguin de mal averany, acaparant per a si el benefici o el dret que li correspondria a un altre. Dient això no només hem de pensar en casos de corrupció política, empresarial, esportiva, àdhuc eclesial, sinó també en tot tipus de màfies que instrumentalitzen i exploten sense escrúpols els més febles i necessitats.

Per això la segona lectura ens indicava que no oblidem la pertinença al llinatge del patriarca Abraham i la matriarca Sara, que som part d'aquesta descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els gran de sorra de les platges de la mar. La nostra identitat de poble creient supera banderes, territoris, llengües, condicions socials, i fins i tot religions: jueus, cristians i musulmans formem part d'aquest poble de fills d'Abraham i Sara.

Per això, com indicava Jesús als seus deixebles en l'evangeli, "Estigueu a punt". Això ens ho diu de forma col·lectiva, en plural, exhortant-nos a estar atents i preparats, vetllant els uns pels altres, com a poble ben disposat, sensibles a les necessitats dels altres, i sensibles a una tradició religiosa que vol que tots gaudim de les mateixes promeses divines perquè tots passem per les mateixes dificultats.