dimecres, 10 d’agost de 2016

NO TINGUEM POR

Dimarts, 9 d’agost de 2016
Santa Teresa Beneta de la Creu, verge i màrtir
Sir 50, 1-12/Sl 30/Mt 10, 28-33

Qui s’ha decidit per Crist, és mort per al món i el món per a ell. “Porta en el seu cos els estigmes del Senyor”; és feble i menyspreat davant els homes, però recte i, per això mateix, fort, “perquè la força de Déu es manifesta en la feblesa”. Amb aquest coneixement, el deixeble de Crist no només es carrega la Creu que li ha estat imposada, sinó que ell mateix es crucifica. Aquestes són paraules de la santa que avui celebrem. Una dona que fou cercadora incansable de la veritat, que cercà en la filosofia del moment, però que, finalment, la trobà no en una forma de pensar, no en quelcom abstracte, sinó en una Persona: Jesús de Natzaret i aquest, obedient al Pare, crucificat i ressuscitat. No debades, després de convertir-se al cristianisme, jueva com era de naixement, entrà al Carmel i prengué el nom de Teresa Beneta de la Creu.

Qui s’ha decidit per Crist, és mort per al món i el món per a ell. Això no és gens obvi a primera vista. Això hom va entenent-lo a mesura de desenganys d’aquest món del qual encara en volem fruir, encara en volem treure’n alguna profit. A mesura que hom experimenta la poca consistència que té tot el que ens ofereix. Avui hi és, demà no. És el famós vanitat de vanitats on la paraula original és la mateixa que baf, alè... hebel. I, a la vegada, constata que quan més vol seguir el Mestre, més el món se’n riu i en prescindeix. No hi contem. I, així ha de ser. Morts per al món, i el món per a nosaltres.

“Porta en el seu cos els estigmes del Senyor”... no d’una manera clara i evident com ara Sant Francesc d’Assís o Sant Pius de Pietrelcina, naturalment... però els portem. Com es fan evidents? En la nostra feblesa... Com diu Santa Teresa Beneta: qui s’ha decidit per Crist... és feble i menyspreat davant els homes... i en aquesta feblesa i menyspreu ens assemblem a Jesús i assumim el seu destí, tot i que, de fet, és Ell, Jesús, qui va assumir el nostre destí per transformar-lo en el Seu. Però entrar en la Seva Pasqua vol dir reviure-la de bell nou en la nostra carn. És el que celebrem i demanem en cada Eucaristia. Però com santa Teresa Beneta segueix dient del qui es decideix per Crist: però és recte i, per això mateix, fort, “perquè la força de Déu es manifesta en la feblesa”. És un ressò, si em permeteu, del no tingueu por de l’Evangeli d’avui. De seguir sent el que som sense avergonyir-nos, però humilment, doncs els crucificats no poden ser superbs. Com a molt els crucificats només poden mostrar com és de gran el seu amor quan saben, malgrat tot, perdonar els seus botxins.

Amb aquest coneixement, el deixeble de Crist no només es carrega la Creu que li ha estat imposada, sinó que ell mateix es crucifica. Santa Teresa Beneta ens qüestiona aquest Crist nostre ensucrat, aburgesat, que no ens compromet a res, que impera en la nostra vella Europa. Perquè el Crist que ella ha conegut, que ha experimentat en la seva vida, és també el Crist que demana als seus de seguir-lo justament en això si volem participar amb Ell de la mateixa glòria: carregar la creu que ens ha estat imposada. Però ens costa tant reconèixer que la Creu, perquè sigui de debò creu, ha de ser patida, ens l’ha de posar damunt les espatlles un altre al seu gust i no al nostre! Però la nostra santa no es contenta dient això, hi afegeix aquest: es crucifica, és a dir, accepta de carregar aquesta Creu, que no necessàriament és la creu del martiri (la podria suportar, de fet, si no sé suportar les coses més banals que em treuen de polleguera en el dia a dia?) però també lluita, i és en això que es crucifica especialment, per no deixar-se seduir per altres veus que no siguin la del Bon Pastor que, ferit, esquarterat, ens convida a la vida que brolla de les seves mans, dels seus peus i del seu costat traspassats.

Aquesta Veu, la mateixa que seduí santa Teresa Beneta, ens convida a seguir-lo avui i ara. NO TINGUEM POR.