dimarts, 23 d’agost de 2016

AI... AI... AI...!!

Dimarts, 23 d’agost de 2016
2 Te 2, 1-3a.14-17/Sl 95/Mt 23, 23-26

Segueix Jesús amb els seus “ais” als fariseus i mestres de la Llei i llur hipocresia. Avui, però, sembla que Jesús vulgui que ens fixem en la facilitat que té l’hipòcrita d’amagar-se, més encara, d’escudar-se, sota coses que, essent bones, queden corrompudes pel ús impropi que ell en fa.

Sant Teòfanes el Reclús, un monjo rus del segle XIX, ja deia que l’esperit de l’Antic Testament consisteix en la instrucció (i això vol dir la paraula hebrea Torah que solem traduir per “llei”) sobre com passar de l’exterior a l’interior; és a dir, de la pràctica externa i visible a la pietat que neix d’un cor unificat, guarit, que adora Déu en esperit i veritat i que aquesta instrucció que vol convidar-nos a fer aquest moviment de fora a endins, naturalment, encara era més evident en el Nou Testament.

Potser aquesta idea de Teòfanes el Reclús no està massa allunyada del que Jesús vol fer veure als seus interlocutors i, de pas, a nosaltres també avui. Perquè sense adonar-nos ens és molt fàcil habituar-nos al ritu o a la pràctica externa i, amb aquest escut, sota aquesta capa de vernís, viure una vida espiritual de mínims que, al final, pot ser quelcom que vagi minant-nos, endurint-nos, fent morir tot rastre veritable de la vida de l’Esperit de Déu en nosaltres. No es tracta, doncs, com potser poden pensar alguns, de fer fora tot ritus, tot costum, tota tradició... sinó d’aprofitar tot això que trobem dins l’Església per al que és veritablement el seu fi: alimentar la nostra vida i recarregar les nostres bateries quan el nostre cor que ja està girat vers Déu, potser afeixugat i cansat per la duresa del camí, encara el cerca enmig d’aquest món envoltat de sirenes que ens distreuen del que és únic i necessari: la relació personal amb Déu que passa a través de l’amor concret al meu veí. No ho havien entès els mestres de la Llei i fariseus contemporanis de Jesús que el delme de la menta, del fonoll i del comí havia de portar a recordar-los que tot el que hom té és rebut i per compartir, no per posseir ni especular. Com ho recorda Jesús: no es poden oblidar les exigències més importants de la Llei: la justícia, la misericòrdia i la lleialtat.

He visitat avui una pàgina dels germans jesuïtes (rezandovoy.org) on, fent una paràfrasi lliure i actualitzada d’aquests “ais” de Jesús als fariseus i mestres de la Llei de l’Evangeli que hem acabat d’escoltar, em sembla que poden ser els “ais” que Jesús avui ens adreça d’una forma especial: Ai de vosaltres, cristians de llavis enfora, que em porteu penjat al coll en creus precioses, però després no mireu mai per als crucificats d'aquest món! Ai de vosaltres, que reproduïu en els vostres murs de Facebook totes les polèmiques i causes, però oblideu parlar a l'altre amb compassió, amb sinceritat, amb justícia. No és que s’hagin d'oblidar les causes importants, però de res serveixen si no teniu cura de les persones. Guies cecs, que doneu importància a coses menors, i us empasseu la dignitat de les persones. Ai de vosaltres, que practiqueu el ritu sense viure l'evangeli! Tu que em segueixes. Escolta i rep el meu evangeli, la meva bona notícia, i així els teus ritus tindran sentit.


Pensem-ho: qui és l’“ai” que Jesús m’adreça a mi avui? Escoltem-lo, convertim-nos i creiem en l’Evangeli!