diumenge, 28 d’agost de 2016

Déu revela els seus secrets als humils (Diumenge 22)

Jesús ens deia dues coses en l'evangeli: "Qui s'enalteixi serà humiliat, i qui s'humiliï serà enaltit". També deia de no convidar a taula "els nostres",  sinó els qui no ens correspondran de cap manera. L'expressió "Qui s'enalteixi serà humiliat, i qui s'humiliï serà enaltit" és prou entenedora, i la podem associar a aquella altra frase de Jesús: "Els primers seran darrers, i els darrers, primers." Són contraposicions típiques dels semites per expressar que Déu capgira l'ordre de les coses instituït pels humans. 

Aquestes expressions de Jesús són agradable d'escoltar als qui no destaquem en res, que som la majoria, però la curiositat ens suscita una pregunta: "Quan s'esdevindrà aquest canvi? Quan hi haurà aquest capgirament tan fabulós?". Hi ha personatges que arriben a dalt de tot en diferents àmbits de la vida i després, ells mateixos, per deixadesa, escàndols o per corrupció cauen daltabaix: Jesús no es refereix a això, sinó que aquest canvi no el protagonitzarem els humans sinó Déu, i no serà en aquesta vida sinó en l'altre vida. Ho hem escoltat al final de l'evangeli, responent a qui convidi a taula els necessitats: "Déu t'ho recompensarà quan ressuscitaran els justos".

Esperar a l'altra vida perquè s'acompleixin aquests canvis ens pot desanimar, però en definitiva, és el que ens empeny a viure la nostra existència no com si tot s'acabés aquí, sinó que tot comença aquí i continuarà allí de manera plena. Aquesta és l'esperança cristiana: viure de manera oberta i confiada la vida, posant-la tothora en mans de Déu.

Això que en teoria queda tan clar: posar la vida en mans de Déu, a la pràctica ens costa d'assumir, provocant-nos insatisfaccions, pessimismes i lamentacions. Aleshores, contemplant només la realitat terrenal, critiquem que la vida no és justa amb nosaltres, ens queixem dels cops que ens ha donat i ens dóna i que no mereixíem, fins i tot reptem Déu per no fer les coses com cal, permetent catàstrofes com el recent terratrèmol a Itàlia i moltes altres coses.

La nostra vida terrenal té moltes preguntes sense respostes, situacions que superen les nostres capacitats de comprensió. Sortosament tenim l'altra vida on ho veurem tot clar. Mentrestant, com deia la primera lectura, siguem modestos en tot el que fem; siguem humils, perquè Déu els revela els seus secrets.