dilluns, 1 d’agost de 2016

S'ESTARÀ ON JO M'ESTIC

Dilluns, 1 d’agost de 2016
Sant Feliu, màrtir
Sv 3, 1-9/Sl 30/Jn 12, 24-26


Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic, hem escoltat que diu Jesús. Aquestes paraules de Jesús em semblen importants. Si fem memòria fan ressò d’unes altres paraules, al principi de l’Evangeli, quan l’Evangelista Joan narra la trobada dels primers deixebles amb el Mestre. Recordem l’escena breument: Joan Baptista assenyala Jesús dient Mireu l’Anyell de Déu!, i dos deixebles seus es posen a seguir Jesús. Segueix el relat dient: Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: “Què busqueu?”. Ells li digueren: “Rabí, on t’estàs?”. Els respon: “Veniu i ho veureu”. Ells hi anaren, veieren on s’estava i es quedaren amb ell aquell dia.

Si llegim pausadament els dotze primers capítols de Joan podrem adonar-nos que els signes i els comentaris del propi Jesús que els il·lustren són una catequesi intensiva sobre qui és Ell, qui és el Pare i què ha vingut a fer venint entre nosaltres. O dit d’una altra manera, per explicar-nos on s’està Jesús, que és estar en les coses del Pare del cel. Una catequesi intensiva de tres anys dedicats a desvetllar en el poble d’Israel una genuïna conversió del cor al Déu de l’Aliança i de les promeses... sense resultats extraordinaris, ja ho sabem. En aquests tres anys Jesús ha volgut captivar els cors de tot Israel i, en especial, ha volgut que els seus seguidors aprenguessin l’ofici de deixeble. Ara, podríem dir, Jesús dóna la seva darrera classe magistral. Aquesta classe magistral, com sempre, serà donada pràcticament, amb l’exemple. En llenguatge de Joan serà la glorificació de Jesús. I la glorificació de Jesús, l’exemple, és DONAR LA VIDA.

Tots els capítols següents (13 fins la passió) són una llarga introducció a demostrar el gran amor que Jesús té per als seus, per aquells que han dit “sí” a seguir-lo. Ni que sigui un “sí” que, per força, encara no puguem saber què pot significar... ni tampoc ben bé què vol dir del cert això d’estar amb Jesús. Però intuïm que aquest “sí” vol dir aprendre a morir. No necessàriament com sant Feliu que celebrem avui o, més recentment, com mossèn Jacques Hamel, el sacerdot normand assassinat dimarts passat (tot i que per als cristians europeus pot ser quelcom a començar a pensar com a possible) però és aprendre a morir per fer de tota la nostra vida una ofrena, una eucaristia.


Fer això costa. Però la promesa segueix en peu: Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. I la crida, també: Veniu i ho veureu.