diumenge, 21 de febrer de 2016

L’experiència mística de la Transfiguració (Diumenge 2 Quaresma)

L’evangeli de la transfiguració el podem resumir amb una paraula: mística. Jesús i tres dels seus deixebles, Pere, Jaume i Joan, pujaren “a la muntanya a pregar”, i el que allí s’esdevingué ho podem qualificar de vivència mística.
 
Una experiència mística no és aquella sensació d’immensitat, de magnificència, de bellesa commovedora i admirada que experimentem quan som dalt d’una muntanya. Això és una experiència estètica, també pot ser del Transcendent, però no és una experiència mística.
 
La vivència mística tampoc és aconseguir un estat de calma total, d’harmonia completa dels nostres sentits, de desconnexió amb l’exterior i de màxima concentració interior, Això és relaxació, o ioga, o si volem meditació, però no és una experiència mística.
 
L’experiència mística ¾ara sí diguem de què es tracta¾ acostuma a ser molt fugaç, com passa en l’evangeli, que l’escena s’esmuny en un instant: “Així que la veu hagué parlat es van trobar amb Jesús tot sol”. En aquest sentit, la vivència mística és una pessigada interior, nítida però breu, fins i tot de dècimes de segon, però que et deixa una petjada inesborrable i que hom guarda amb gran secret, com els deixebles, que “guardaren el secret, i no contaren a ningú res del que havien vist”.
 
L’experiència mística és molt difícil d’explicar, perquè expressa un impacte directe, intens, evident de Déu. Ens manca llenguatge per fer intel·ligible tal grandesa, però els relats bíblics ho expliquen amb imatges i al·legories. En la primera lectura, Abraham, en plena nit, veu un forn fumejant i una torxa encesa, imatges que expressen la divinitat com un foc abrusador. Després d’aquesta visió, Abraham escolta la paraula divina que estableix amb ell una aliança. Abraham ja no serà el mateix a partir d’aleshores.
 
A l’evangeli es parla de vestits blancs i espurnejants, de l’aparició de Moisès i d’Elies gloriosos. La visió no té parangó. Després s’escolta la veu divina: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo”. L’anunci tampoc no té parangó. I Jesús ha experimentat la presència de Déu transfigurant-se, perquè és el Fill. Els deixebles, mig adormits, després admirats, i a la fi esglaiats, experimenten la grandesa de Jesús. Això ho guarden com un secret inesborrable, que només compartiran anys després.
 
Semblantment ens pot passar a nosaltres quan preguem, que estem mig adormits, però de sobte, fugaçment, un pessic interior ens desvetlla i admira. Esborronats del que hem assaborit, ho guardem gelosament com un secret.