diumenge, 14 de febrer de 2016

El pa quotidià de les temptacions (Diumenge 1 Quaresma)

El passatge de les temptacions de Jesús al desert que hem proclamat no és cap escena surrealista. Es tracta d’una realitat ben quotidiana i palpable que ens afecta de manera ben directa, com també afectà el mateix Jesús.
 
Perquè el diable que tempta Jesús no és cap ésser viu que pul·lula per tot arreu, mal disfressat com el dimoni dels Pastorets, cercant algú per entabanar. El diable és una representació del mal real, latent, material que hi ha en el nostre món amb molts rostres. El diable és també, com succeeix en l’evangeli, la representació de les temptacions reals, latents, materials, que ens assetgen un dia sí i l’altre també.
 
Però les temptacions són més perilloses que el mal, perquè te’l presenten sota l’aparença d’un bé: “Digues a aquesta pedra que es torni pa”, li diu el diable a Jesús perquè assaciï la gana desplegant el seu poder. “Adora’m i tot serà teu” li diu, oferint-li tots els reialmes de la terra amb una simple prostració. “Tira’t daltabaix” li diu, animant-lo a mostrar el seu prestigi.
 
A primera instància, no és dolent tenir poder per fer coses, ni tenir possessions, ni tenir prestigi. És més, podem dir que els impactes educatius, culturals i socials que rebem són d’assolir aquestes tres coses. I intentem aconseguir-ho ni que sigui en àmbits ben reduïts com la família o el convent. Si aconseguim poder, possessions i prestigi, ni que sigui per fer bé als altres, serem homes i dones respectats. És així de clar.
 
Però a segona instància, reflexionant, bona part dels nostres mals venen pels afanys de poder, de posseir i de lluir. Quants cops de colze per manar els altres veiem o protagonitzem en el nostre treball! Quantes famílies enemistades per una herència! Quantes frustracions, enveges i fins i tot odis perquè mai destaquem en res! O a l’inrevés, quants excessos de tota mena fem per destacar o mantenir aquest estatus! Si això ho eixamplem progressivament enllà de nosaltres, la bola es fa més i més grossa, convertint els afanys de poder, de posseir i de prestigi en els principals causants de guerres i conflictes internacionals, de desequilibris socials, de tiranies polítiques, de lluites religioses, etc, etc...
 
Però Jesús en l’evangeli no es deixa entabanar com ho fem nosaltres. Jesús sempre respon amb arguments de la Sagrada Escriptura, mostrant que no perd el cap en cap moment. Jesús surt victoriós d’un embat en el qual nosaltres caiem ben sovint. No obstant l’evangeli acabava dient “el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat”. Una oportunitat que no arribà ni en els moments més crítics de l’hort de les Oliveres. Nosaltres, a més de l’Escriptura el tenim a ell, tenim Jesús com a referent per no caure en temptacions, perquè com ens ha dit sant Pau: “tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat”.