dimecres, 3 de febrer de 2016

Els danys col•laterals del pecat (Dimecres 4)

Castigueu-me a mi i la meva família”, exclama el rei David. Malgrat aquesta sincera confessió, David reacciona tard al seu pecat de promoure un cens. Primer ha desestimat les queixes del cap de l’exèrcit Joab (escapçades en la versió litúrgica); i finalment confessa la culpa quan el seu pecat ha fet un bon forat entre el poble.
 
També nosaltres reaccionem tard o malament als nostres pecats. Pensem que no fan forat i que no afecten als qui tenim a prop. Fem oïdes sordes als Joabs que ens interpel·len, i no captem o no volem veure el patiment que provoquem als nostres. Pensem equivocadament que la nostra culpa no causa “danys col·laterals”.
 
Però més val reaccionar tard que mai, com David. El Senyor sempre serà misericordiós amb nosaltres i beneirà els qui pateixen els nostres pecats.