“Castigueu-me a mi i la
meva família”, exclama el rei David. Malgrat aquesta sincera confessió, David
reacciona tard al seu pecat de promoure un cens. Primer ha desestimat les queixes
del cap de l’exèrcit Joab (escapçades en la versió litúrgica); i finalment confessa
la culpa quan el seu pecat ha fet un bon forat entre el poble.
També nosaltres reaccionem
tard o malament als nostres pecats. Pensem que no fan forat i que no afecten als qui tenim
a prop. Fem oïdes sordes als Joabs que ens interpel·len, i no captem o no volem
veure el patiment que provoquem als nostres. Pensem equivocadament que la
nostra culpa no causa “danys col·laterals”.
Però més val reaccionar tard
que mai, com David. El Senyor sempre serà misericordiós amb nosaltres i beneirà
els qui pateixen els nostres pecats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada