dijous, 4 de febrer de 2016

Fidelitats i infidelitats (Dijous 4)

Els llibres de l’Antic Testament que formen part del corrent deuteronomista (Dt, Js, Jt, 1-2Sa, 1-2Re, i també els profetes) comparteixen una màxima teològica i moral molt simple: la fidelitat a la Torà implica prosperitat, benedicció, pau, i la infidelitat implica decadència, maledicció, guerres.

Aquesta és la clau de lectura de la mentalitat deuteronomista per interpretar els esdeveniments històrics que afecten Israel. Aquest és, en síntesi, el discurs que en el llit de mort fa David al seu fill Salomó perquè el seu regnat sigui pròsper.

Cert que aquesta màxima teologicomoral té les seves fissures, i que la realitat és més complicada (el llibre de Job n’és un exemple), però la fidelitat o la infidelitat personal a la Torà, a l’Evangeli, a la Regla, a l’Església, al matrimoni, al treball, al partit, afavoriran el benestar o el malestar col·lectiu en aquests àmbits on ens hem compromès.