divendres, 5 de febrer de 2016

La grandesa del rei David (Divendres 4)

Jugava amb els lleons com amb cabrits, i amb els óssos com si fossin anyells”. Aquest és un dels diversos comentaris mitificadors del rei David que fa el llibre de Ben Sira. La tradició jueva magnificà la figura de David molts segles després, idealitzant-lo i convertint-lo en referent del poble d’Israel.
 
Aquesta evocació de Ben Sira també enalteix la devoció de David per Iahvè, concretada en musicar els salms. Així ho reflecteixen les bíblies jueves i cristianes, assenyalant la vinculació d’aquell salm amb ell. La finalitat d’aquestes indicacions no és mostrar comprovacions històriques, sinó assenyalar David com a referent de pregària.
 
Semblantment fa la tradició cristiana amb els primers màrtirs, entre els quals figura santa Àgata. Els relats de martiri, més que narrar una crònica detallada dels esdeveniments, magnifiquen el personatge per convertir-lo en un referent de fe digne de ser imitat. Així és com hem d’interpretar tots aquests relats.