dijous, 21 de maig de 2015

L’ASCENSIÓ: L’ALTRE NADAL


Aquesta setmana diferents persones m’han posat al corrent de situacions laborals molt dures. Gent que treballa 12 hores diàries, amb contractes de 6 mesos, sense cap dia de festa. Gent que té contractes d’un o dos dies quedant pendent de pròxima contractació, sense cap seguretat que això es torni a produir. Altres, que s’han fet autònoms, però que de fet treballen per alguna empresa que així s’estalvia l’assegurança i en pot prescindir del treballador quan vulgui. Una fàbrica que té tot el personal contractat a mitja jornada i en cobra mitja, però de fet fa les 8 hores diàries... Són situacions laborals que no sols repercuteixen en la persona concreta, sinó en tota la seva família, tant pels horaris com pels ingressos.
Quan, avui, diem que “El mitjancer entre Déu i els homes, el jutge de vius i de morts, el Senyor de l’univers ha pujat al cel, no per apartar-se de la nostra petitesa, sinó perquè nosaltres, que som el seu cos tinguem l’esperança de seguir-lo”, cal subratllar que no sols no s’aparta de nosaltres, sinó que amb Ell tota la nostra realitat ha pujat al cel, ha entrat en el si de la Santa Trinitat. Avui és com un altre Nadal. Si el 25 de desembre celebrem que Déu, que l’Etern, en Jesús, s’ha humanitzat, ha nascut com a home; avui podem dir que l’home, en Jesús, s’ha divinitzat, participa de la natura divina. Tota realitat humana està en el cor mateix de la Santa Trinitat. Tota realitat humana té valor diví. Tot home, per petit que sigui, està empeltat en Déu. D’aquí la infinita dignitat de l’home i de tot allò que hi té a veure.
Cal, doncs, demanar, amb Pau, “comprensió profunda” i que Déu il·lumini la mirada interior del nostre cor. I això perquè coneguem dues coses. Primer, perquè “coneguem a quina esperança ens ha cridat”. Crist és la nostra esperança viva. Ell ha passat el cel dels cels i ens ha obert el camí. Segon, perquè “coneguem també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres els creients”. Aquest poder immens que obra en nosaltres, diu l’Apòstol, és el mateix poder “que obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts i el féu seure a la seva dreta dalt del cel”.
En nosaltres, doncs, “obra un poder immens” i davant nostre, obrint-nos el camí, tenim una esperança viva: Crist gloriós. Sabem cap a on anem, i tenim el poder per arribar-hi. Tenim la força immensa de Crist en nosaltres. Així, amb l’esperit de les benaurances, tenint Jesús per model, amb les nostres obres i paraules som cridats a donar esperança. 
El món laboral no pot estar subjecte, simplement, a les exigències econòmiques del mercat. El mercat, els meus guanys, no poden ser el criteri principal d’una relació laboral. Si sóc cristià i sóc empresari sé que tinc al davant meu no un simple productor, sinó un germà; algú que participa de la natura divina, que mereix tot el meu respecte. No puc dir que no hi ha res a fer, que el negoci és el negoci. Si sóc cristià l’aspecte econòmic (sobretot els meus guanys) no són de cap manera l’únic criteri a tenir en compte. Tot allò que és humà té dignitat divina, ha pujat al cel en Crist, el Senyor, amb Ell que no s’ha apartat de nosaltres quan ha pujat al cel. I això que diem del món laboral també ho hem de dir de tots els àmbits. L’home, si no se’l mira des del cel, no se’l comprèn. Déu és l’àmbit de l’home. Avui l’home ha nascut en el cel, la Santa Trinitat l’ha acollit. Per comprendre l’home l’he de mirar des de dalt (allí on, en Jesús, ha nascut), per comprendre Déu l’he de mirar cap a vall (on, en Jesús, ha nascut).