divendres, 29 de maig de 2015

COMENÇANT DES DE BAIX

Dimecres, 27 de maig de 2015
Beat Josep Tous d’Igualada, prevere
Sir 36, 1-2.5-6.13-19/Sl 78/Mc 10, 32-45


Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem... I Jesús, atent, espera amb calma que formulin la seva petició: Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure, l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra... per poder manar (això no ho diu el text, però és la temptació clara).

Sempre m’ha sorprès aquesta petició dels dos germans fills de Zebedeu després de les que semblen unes paraules tan clares dites per Jesús tot fent camí vers Jerusalem: Ara pugem a Jerusalem, i allà el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la llei, el condemnaran a mort i l’entregaran als pagans, que es burlaran d’ell, l’escopiran, l’assotaran i el mataran, i al cap de tres dies ressuscitarà. Em sorprèn tant aquesta petició que sovint he pensat: Aquests dos devien estar de xerrera entre ells enmig de la gent mentre el Mestre parlava i per això no van entendre res.

Vull dir que costa de pensar que Jaume i Joan no haguessin escoltat fins el final les paraules del Mestre i que, justament per això, perquè havien escoltat massa bé, pensant en la futura resurrecció de Jesús, no busquessin d’assegurar-se un lloc de privilegi. Per acabar-ho d’adobar, veiem que la temptació no és només de Jaume i Joan, sinó que el problema és també de la resta del grup quan reaccionen amb indignació contra els dos germans, perquè la reacció dels deu sona una mica com allò de: I com és que això no se m’ha acudit a mi abans!?

Avui, però, pensava si Marc no em voldrà dir amb aquest episodi que vagi en compte, precisament, de pensar-me que entenc fàcilment, massa fàcilment, les paraules de Jesús. No serà que Marc em demana que pari atenció? No voldrà que torni sobre les paraules de Jesús, que les repassi una i una altra vegada, que les faci prou meves com per capir-ne el sentit profund? No voldrà que descobreixi realment qui és aquest Jesús i el que demana, no per fer-ne ciència (quantes coses conec de Jesús, cosa que no porta enlloc), sinó per fer-ne experiència (obeeixo Jesús, o sigui, l’estimo?)? És per això que trobem, com hem sentit, que Jesús els crida a tots i els intrueix novament, perquè no l’han entès, no han entès encara quin tipus de Messies és Jesús: Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes.

Ser seguidor de Jesús és encarnar-lo en el dia a dia. Cadascú amb els dons que ha rebut i fent honestament la seva feina. Com el nostre beat, qui malgrat les circumstàncies difícils en què va viure (va conèixer l’expulsió i el tancament dels convents i patí la presó), va trobar la manera de servir Déu i el proïsme preocupant-se de l’educació de la joventut i així va aportar el seu gra de sorra per a la construcció del Regne en el seu temps. Perquè tu i jo també puguem ser constructors del Regne ens cal, un cop més, parar atenció i escoltar Jesús, aprendre d’Ell, esdevenir servents.