dissabte, 23 de maig de 2015

JESÚS: EL NOM QUE EVOCA

Dimecres VII de Pasqua, 20 de maig de 2015
Sant Bernardí de Siena, prevere
Ac 20, 28-38/Sl 67/Jn 17, 11b-19


Una senzilla tauleta de fusta tallada amb tres lletres “JHS” daurades, coronades amb una petita creu, col·locades sobre fons blau i envoltades d’un sol també daurat amb dotze raigs era just el que sant Bernardí de Siena necessitava per predicar sobre les excel·lències de Jesús i del seu Santíssim Nom. Per exemple diuen que, assenyalant cadascun dels raigs d’aquest sol dibuixat anava dient els atributs següents aplicats a Jesús: 

1. Refugi dels pecadors; 
2. Senyera dels combatents; 
3. Medecina dels malalts; 
4. Repòs dels qui sofreixen; 
5. Honor dels creients; 
6. Esplendor dels evangelitzadors; 
7. Recompensa dels qui treballen; 
8. Auxili dels febles; 
9. Sospir dels qui mediten; 
10. Ajut dels suplicants; 
11. Debilitat del contemplatiu; 
12. Glòria dels qui triomfen.

Imaginem en Jesús quelcom de semblant? Dit d’una altra manera: què ens diu a nosaltres avui el Nom de Jesús? Quan el pronunciem, ens mena a pensar en algun atribut a l’estil dels enumerats per sant Bernardí de Siena com per fer-nos aturar i donar gràcies pel que Ell significa en les nostres vides? Jo us confesso que haig de fer un veritable esforç, imagino que impedit pel fet que no estem gens acostumats a fer aquest exercici, sinó que, en el meu cas, pensar en el nom de Jesús (li podeu dir deformació professional) és portar-me immediatament a qüestions sobre el Jesús històric o el Crist de la fe... però, ¿és només això, Jesús? ¿Potser hem perdut, sense adonar-nos, la capacitat que el nom d’algú té d’evocar-nos records i vivències? No, no és ben bé això, perquè amb el nom de l’amic, del conegut, de la persona que estimem, quan no la tenim a prop, quan ens manca perquè les circumstàncies de la vida ens l’han allunyada, bé que en evoca tots els bons moments passats, les paraules d’ànim o els llocs comuns compartits... ¿com és, doncs, que amb el Nom de Jesús no ens passa el mateix?


En canvi, a l’Evangeli d’avui, on segueix la pregària sacerdotal de Jesús pels seus, si seguim la versió de la BCI, la qüestió del Nom de Jesús, del Nom de Déu té un pes important: Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. El Nom evoca la persona, Déu en persona. Evoca el que ha fet, el que continua fent i el que farà per tots nosaltres. En la pregària de Jesús avui, a més, ens evoca la unitat íntima a què som cridats els qui formem el seu poble amb Déu mateix, ens evoca l’alegria que es pot viure fins dins la proba, ens evoca la responsabilitat de portar el nom de cristians. A sant Pau, a sant Francesc, a sant Bernardí de Siena, el Nom de Jesús no els deixava restar inactius... ¿i a mi?