dissabte, 3 d’agost de 2013

MARIA, SEU DE LA SAVIESA

Divendres, 2 d’agost de 2013
Festa de la Mare de Déu dels Àngels
Sir 24, 1-2.16-21/Lc 1, 46-55/Lc 1, 26-33

Des que vaig tornar al catolicisme que m’ha atret molt l’art religiós en general i les icones i imatges del romànic o del gòtic més en particular. Hi ha dues imatges de la Mare de Déu, però, a les que tinc certa simpatia, per no dir devoció: la Mare de Déu de Meritxell (Patrona d’Andorra) i la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca). I per què això, us demanareu? Doncs bé, miraré d’explicar-vos-ho.

No sé si teniu present o coneixeu la imatge de la Mare de Déu de Meritxell. És la típica imatge d’una Mare de Déu asseguda amb el Nen a la falda. El que crida l’atenció és, sobretot, l’enorme mà de la Mare de Déu estesa cap a nosaltres. Una mà desproporcionada al conjunt, que a alguns ha fet pensar que l’autor de la talla no tenia massa ull per a les proporcions. La mà del Nen també fa el mateix gest que el de la Mare, però la proporció és més normal.

Tampoc no sé si teniu present o coneixeu la imatge de la Mare de Déu de Lluc. És una Mare de Déu que està dempeus, sostenint el Nen en un cantó, com ho faria qualsevol mare que portés el seu fill a coll-i-be. El Nen porta un llibre, que representa l’Evangeli,  que gairebé és gran com ell mateix amb dues lletres escrites: l’Alfa i l’Omega. El que sorprèn és el gest de la Mare qui ens assenyala el Fill, com volent mostrar-nos-ho.

Aquestes dues imatges m’han vingut al cap en llegir la primera lectura d’avui. Aquesta lectura que parla de la Saviesa i la relació d’aquesta amb aquells que es deleixen per ella. Popularment, Maria és invocada en les lletanies com a Seu de la Saviesa. I la lectura d’avui, llegida en el context d’aquesta festa tan nostra, ens recorda que mirar Maria és mirar, de retruc, Jesús, Saviesa de l’Altíssim. Mirar Maria és, com en la imatge de la Mare de Déu de Meritxell, trobar algú amb la mà estesa vers nosaltres, una mà desproporcionada, com ho és de desproporcionada la gràcia d’Aquell que seu al seus genolls i ens mira fit a fit comparada amb la nostra mesquinesa, amb el nostre egoisme. Una mà que és convit a venir-hi i apropar-nos confiadament a la Seu de la Saviesa on, com hem escoltat, els qui s’alimenten de mi encara en tenen més fam, i els qui beuen de mi encara en tenen més set, on els qui fan cas de mi no decauen mai.
 
Mirar Maria és, com en la imatge de la Mare de Déu de Lluc, veure la Mare assenyalant-nos el Fill, fent-nos desviar la nostra mirada, potser cansada de posar els nostres ulls en coses fugisseres, buides, vers Aquell que és la Veritat i la Vida, que roman per sempre,  que és l’Alfa i l’Omega, no només de la creació, sinó també principi i fi de la nostra història que, posada als seus peus, esdevé plenament història de salvació, vida amb sentit, vida oberta al do de Déu i donada al bé dels altres.


Vull suposar que deuria ser per això que Sant Francesc tenia tanta tirada per aquella petita Església d’Assís, la Porciúncula, perquè en aquell lloc la Mare de Déu dels Àngels feia elevar el pensament dels primers framenors vers el Crist. En aquesta Eucaristia, de fet, és justament això el que farem: apropar-nos a Aquell a qui Maria assenyala.