dilluns, 5 d’agost de 2013

UNA ESGLÉSIA EN COLORS: LA MIRADA NECESSÀRIA

Diumenge XVIII, 4 d’agost de 2013
Sant Feliu, màrtir, Festa Major de Sant Iscle de Vallalta
Coh 1, 2; 2, 21-23/Sl 89/Col 3, 1-5.9-11/Lc 12, 13-21

M’ha sorprès la portada del programa de la Festa Major d’enguany, un quadre de la Bibiana Delhort. M’ha sorprès perquè és tot un esclat de color i és també una nova mirada sobre una realitat que tots o quasi tots els isclencs i isclenques reconeixem: el campanar, la parròquia, el cementiri. Com canvia veure aquestes realitats que tenen un color i una fesomia ben concretes i veure’ls amb la mirada de la Bibiana Delhort amb colors ben vius. M’ha fet pensar en una església on hi puguin cabre tots els colors, totes les persones de Sant Iscle en la seva diversitat.

Però la pintura de la Bibiana m’ha fet pensar també en una altra cosa: la importància de la mirada sobre la realitat. No és el mateix la mirada sobre la realitat, per exemple, d’un economista o d’un metge (més racionalista), que la d’un poeta o d’un pintor (més intuïtiva). I en canvi, necessitem d’aquestes mirades diverses per no veure les coses només en blanc i negre.

També és important això de la mirada per apropar-nos a les lectures que avui hem escoltat. Un Porta-veu-del-poble que ens diu que tot és vanitat de vanitats, que tot és en va, com l’alè que surt dels nostres llavis i s’esfuma; un apòstol Pau que ens recorda que hem de fer morir tot allò que ens lliga a la terra, al material, en la seva proposta a obrir-nos a la transcendència; un Jesús que ens recorda també que els diners, capaços de dividir a dos germans, o els béns materials, no ho són tot... no semblen pas, a primera vista, unes lectures que convidin a la festa que avui celebrem, més aviat semblen voler-la aigualir. Deixeu-me dir, però, que les lectures que avui ens proposa la litúrgia tenen una altra lectura possible, una altra manera de veure-les. Si em permeteu, uns altres ulls, com els de la nostra artista Bibiana Delhort.

Aquesta altra mirada ens la dóna Jesús mateix. Els cristians experimentem, i per aquesta experiència sabem, que la Paraula de Jesús no és mai una paraula de condemna gratuïta i sense misericòrdia, per dura que ens pugui sonar, sinó un convit a canviar: canviar la manera de veure, canviar la manera de viure, canviar els valors que ens mouen egoistament per d’altres més altruistes, canviar el nostre centre de gravetat, justament per centrar-nos en Ell, en Jesús, qui sempre, sempre, sempre ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens fa mirar cap a l’altre, cap al proïsme.

Jesús ens convida a ser realistes, a dir al pa, pa i al vi, vi. A mirar al nostre voltant per saber destriar no només el bo del dolent, sinó també a destriar el bo del millor, perquè les nostres vides no siguin unes vides a la baixa, sinó de nivell. Jesús ens ensenya que hi ha coses que no es poden comprar justament perquè tenen un valor immens: l’amor desinteressat, el somriure d’un amic, la mà estesa en temps de necessitat, la pau, la solidaritat... Penso que Jesús podria fer seves aquestes paraules de la nostra alcaldessa en la seva salutació que trobem al programa de les festes d’enguany: La solidaritat no és quelcom que es pugui comprar, és nat en un mateix, com més solidaris siguem més justos serem. Crec que se les podria fer seves perquè Jesús ens avisa sovint que no val demanar-se, com féu un fariseu astut per justificar el seu immobilisme, qui és el meu proïsme? Sinó adonar-se que jo sóc el proïsme, jo sóc el germà d’aquell que és al meu costat, del meu veí, que és ell o ella els qui esperen de trobar en mi l’amic, el germà, el proïsme.


Amb un cor més savi, com el que demana el salmista avui, amb la nostra mirada guarida per Jesús potser podrem mirar la nostra església, el nostre campanar, el nostre cementiri i veure’l amb colors vius, molt vius, com els pintats per la Bibiana Delhort; i tot un Sant Iscle amb els colors de la humanitat, del civisme, de la solidaritat ben vius pintats per la nostra generositat, per la nostra bonhomia. Que Sant Feliu intercedeixi per nosaltres per a què siguem ben germans els uns dels altres i aquests colors vius no desapareguin mai de casa nostra.