dilluns, 29 de juliol de 2013

ACOLLIR JESÚS, COM SANTA MARTA

Dilluns, 29 de juliol de 2013
Santa Marta
Ex 32, 15-24.30-34/Sl 105/Lc 10, 38-42

Hem pregat al començament: Déu tot poderós i etern, el vostre Fill es dignà a allotjar-se a casa de Marta; us demanem que per la seva intercessió puguem servir fidelment Crist en els nostres germans i mereixem de ser rebuts per vós a la mansió celestial.

Hi ha un “discurs” de Sant Agustí que la Litúrgia de les Hores proposa com a lectura pròpia de la celebració d’avui i que, crec, és un bon comentari a aquesta pregària. Lluny de voler posar una mena d’enemistat o separació entre les germanes Marta i Maria, com podríem estar temptats de fer amb una lectura superficial de l’Evangeli que acabem d’escoltar; i abans, fins i tot, de fer de Marta la patrona de les congregacions religioses de vida activa, mentre Maria ho seria de les de vida contemplativa, jo diria que Sant Agustí i la litúrgia ens proposen una Marta que bé podríem veure com a patrona dels hostatgers.

En primer lloc, Marta és hostatgera de l’hoste més important que ningú mai no podrà rebre: Déu mateix, Jesús, Aquest Jesús de qui l’autor del llibre de l’Apocalipsi (3, 20) ens diu: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obra la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell i ell amb mi. Marta és aquella de qui hem escoltat: Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Ser acollidors de Jesús, deixar-lo entrar sense pors, sense recances, en la nostra vida, per deixar-nos modelar, per deixar-nos treballar per l’Esperit de Jesús, un Esperit que, bé ho sabem, transfigura, renova, recrea tot el que toca.

En segon lloc, però, cal veure que Sant Agustí i la pregària que hem fet ens recorden que hi ha una manera d’acollir Jesús que no podem obviar: acollir Jesús en la persona del nostre proïsme. Està bé acollir-lo en el nostre cor, fer de Jesús, com alguns diuen “el nostre Salvador personal” (una expressió una mica equívoca, perquè no només Jesús és el meu Salvador, només faltaria, ho és de tothom), però a Jesús avui i ara, hi ha una manera segura de trobar-lo: en el pobre, en el desesperat, en el qui busca ajuda, o tan sols ser escoltat: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu! (Mt 25, 40). Marta també acollí en Jesús el proïsme, algú itinerant, algú que cercava també l’escalf d’una casa, l’afecte d’uns amics. A casa de Marta, amb Maria i Llàtzer, Jesús va experimentar el sentir-se acollit, el sentir-se estimat.

I en tercer lloc, tant Sant Agustí com la pregària que comentem ens fan posar, de retruc, els ulls en Maria, la germana de Marta, bé que sense anomenar-la. Maria esdevé model d’allò que és la nostra esperança aquí i en el futur: que nosaltres, al final dels nostres dies, també puguem experimentar l’abraçada d’Algú que ens aculli, on asseguts als peus de Jesús puguem per sempre gaudir d’aquella comunió de qui res ni ningú ni al cel, ni a la terra, ni sota la terra mai no ens podrà separar; el dia i el moment en què seurem a la Taula del Regne i el mateix Senyor se cenyirà i ens servirà.


De tot això avui, en la nostra Eucaristia, en fem un tast: demanem al Senyor que entri en el fons del nostre cor, l’amari del seu Esperit i foragiti les nostres pors, els nostres neguits, escoltant atentament la seva Paraula. Ens donem la pau abans de combregar per recordar-nos també que ens cal acollir Déu a través de l’acolliment del germà, de la germana que tenim al nostre costat i de qui no volem passar de llarg o desentendre’ns. I en la comunió, al combregar, experimentem aquest ser rebuts per Ell mateix tal i com som, de la mateixa manera com ho farà el dia que Ell vulgui cridar-nos a la seva presència. Eucaristia: acció de gràcies per un Amor tant gran!