dissabte, 6 de juliol de 2013

DÉU ÉS UN "LIANTE"

Dimecres, 26 de juny de 2013
Gn 15, 1-12.17-18/Sl 104/Mt 7, 15-20

Déu és un “liante”. Perdoneu el que pot semblar una grosseria aplicada a Déu, però veritablement crec que és un “liante”. I em sembla que, conscient o inconscientment, és el que pensem tots, des dels creients més pietosos als ateus més recalcitrants. Aquests darrers, potser, com el meu company de feina (ja m’heu sentit parlar algun cop) que s’estimava més creure en Sòcrates que en Jesús perquè, justament, Jesús li complicava la vida si se’l prenia seriosament; aquells, els creients més pietosos, perquè quan sembla que tenim apamat Déu... va i se’ns escapa i ens sorprèn.

Que li expliquin si no a Abram qui es trobava tan a gust entre els seus allà, en el llunyà Ur dels caldeus... fins que Déu el crida, i aquella crida el fa sortir, primer, d’entre els seus; després, d’ell mateix, dels seus plans i propòsits. Resignat, com el trobem avui, a campar com pot i esperant que tot plegat acabarà sent d’un altre, d’un servent seu, d’Elièzer de Damasc... Déu torna a intervenir-hi per recordar-li que és Ell, Déu, i no Abram qui té plans ben concrets. És més, en l’experiència de la limitació d’Abram (ancianitat, esterilitat i vida nòmada en el desert) és quan arriba de nou la promesa, promesa de rejoveniment, de fecunditat, d’estabilitat. En la prova Déu esdevé EL DÉU DE LA PROMESA, EL DÉU DE L’ALIANÇA, EL DÉU COMPROMÈS.

Ja ens ho ha recordat poèticament el salmista dient de Déu: (Ell) Recorda sempre l’aliança, la promesa feta per milers de generacions, l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac.

Sí, Déu és un “liante”, perquè el Déu compromès, ENS COMPROMET, no ens deixa anar a la nostra. Bé, sí que podem anar a la nostra... però és impossible anar a la nostra si ens prenem seriosament el que Ell és i ens demana; o millor, podem anar a la nostra, però no podem tenir la consciència tranquil·la si hem fet experiència d’aquest Déu compromès en l’acompliment de les seves promeses i compromès amb cadascú de nosaltres, en la nostra humanitat, en la nostra felicitat. El Déu compromès, és el Déu que ens compromet, perquè VOL GENT COMPROMESA.

Jesús, en l’Evangeli, posa en guàrdia els seus davant dels falsos profetes i demana que es fixin en els seus fruits per a no caure en l’engany. Però em sembla que Jesús no només ens ho diu per a no ser enganyats dels de fora; sinó per a no ser enganyats des de dintre, per nosaltres mateixos, que podem quedar-nos amb un embolcall de pietat sense que aquesta doni també els fruits que toquen.

En aquesta Eucaristia deixem-nos alliçonar per Aquest Déu compromès des del principi de la creació en omplir-nos de la seva vida abundant i fer-nos transparència d’Ell mateix per a la gent de la nostra generació.