diumenge, 28 de juliol de 2013

LA FOTO PANORÀMICA

Diumenge XVII, 28 de juliol de 2013
Gn 18, 20-32/Sl 137/Col 2, 12-14/Lc 11, 1-13

Hi ha un text de sant Pau, que no és el que avui hem escoltat, que diu el següent: Jo m'agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l’amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu (Ef 3, 14b-19).

Són aquestes paraules de Pau: amplada, llargada, alçada i profunditat de l’amor de Crist que m’han vingut al cap quan repassava les lectures que la litúrgia ens proposa avui de meditar. Com nosaltres mateixos, que cerquem de fer les millors fotos per tenir un bon record dels llocs visitats per vacances, pensava que les lectures d’avui volen donar-nos una foto panoràmica del nostre Déu; volen fer evident aquesta amplada, llargada, alçada i profunditat del seu amor com la Bíblia sap fer-ho: per mitjà d’imatges, de flaixos que sorprenen i imprimeixen en el nostre cor un record per meditar-hi.

La primera lectura, la del Gènesi, lluny de voler posar l’accent (com tant ens agrada) sobre la dolenteria de Sodoma i Gomorra i la pluja de foc i sofre, penso que més aviat vol posar l’accent en la misericòrdia del nostre Déu. Un Déu que, segons el text, no es refia del que li arriba “d’oïdes”, sinó que vol fer la comprovació per Ell mateix: Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho! Un Déu que no vol destruir, no vol matar, que cerca salvar, com queda clar en les paraules que li diu a Abraham: No la destruiria per consideració a aquests deu justos que pogués trobar a la ciutat. Un exemple del que nosaltres, els qui portem el nom de cristians, no hauríem de cercar mai: la destrucció de l’altre, sinó la seva edificació, el seu progrés, el seu bé.

La segona lectura, la de Pau, posa de relleu un Déu que és perdó. Dirà Pau: Déu retirà aquest document (tot allò que ens acusava o ens allunyava de Déu) i el clavà a la creu. De retruc la creu esdevé, com deien ja ben aviat els Pares de l’Església, l’Arbre de la Vida. Clavats amb Jesús hi som nosaltres, morts també; però no per restar-hi clavats, sinó per ressuscitar amb Crist també a una nova vida. El perdó de Déu no és mai un perdó a mitges, el perdó de Déu no és un perdó frívol. No es tracta de perdonar per perdonar, el que fem té conseqüències no només espirituals; es tracta de saber que Déu fa el que diu i que quan ens perdona és una nova i plena oportunitat per redreçar els nostres camins; és tornar a posar la primera pedra d’un nou edifici per poder-hi construir al damunt amb solidesa la nostra vida. Perdonar el proïsme, permetre que l’altre pugui tornar a començar de bell nou, és actuar com Déu ho fa, és fer la voluntat de Déu.

En l’Evangeli aquest Jesús ràpid a respondre a la petició del seu deixeble no només ens ensenya a pregar, ens recorda que Déu és un Déu sol·lícit a donar. Déu no és un “garrepa”, tampoc no es vol fer el sord, però fixem-nos que la lectura té també un as amagat: Déu no respon qualsevol pregària, Déu no ens dóna qualsevol cosa que demanem (no és el geni de la làmpada d’Alí Babà): molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen. Com el pare que no és capaç de negar el peix al fill que té fam i li ho demana, Déu ens vol donar també allò que és bo,  que pot saciar la nostra fam més pregona: el Seu Esperit. Demanar tenir l’Esperit de Jesús és garantia de resposta immediata de Déu, perquè donar-nos el Seu Esperit és allò bo que Déu mai no ens negarà. Davant d’això tampoc nosaltres no podem ser gasius davant les necessitats dels demés si diem de tenir l’Esperit de Jesús en nosaltres.


Mirem bé aquesta foto panoràmica de Déu que les lectures avui ens ofereixen, perquè hauria de ser la foto panoràmica del nostre cor, segons Pau: allò que sou en el vostre interior.