diumenge, 7 de juliol de 2013

DEIXEBLES DE LA SENZILLESA

Diumenge XIV, 7 de juliol de 2013
Is 66, 10-14c/Sl 65/Ga 6, 14-18/Lc 10, 1-12.17-20

En una societat com la nostra, amb forts tics adolescents que es deixen notar en situacions concretes com ara en polítics que cerquen només el vot, famosos que només cerquen la fama, el ser vistos, empresaris que cerquen el guany fàcil (si voleu els casos més típics i tòpics), on hi ha també la versió més casolana: els grans que volen ser sempre joves, els joves que mai no volen ser adults i es converteixen en gent incapaç de prendre decisions concretes, tots els que volem una vida fàcil i sense complicacions i, per tant, mai no ens mullem en res, els qui estableixen el seu cercle d’amistats a través de l’extorsió, de la pataleta, quan no directament a través del xantatge emocional... Davant de tot això sorprèn l’Evangeli d’avui.

I sorprèn, primer de tot, perquè ens trobem amb un Jesús capaç d’enviar deixebles de dos en dos per fer de precursors seus i del Regne. Sorprèn perquè en la nostra societat és quasi impossible pensar que algú que es pensa que ho sap tot i només ell ho sap fer bé deixi pas a gent inexperta, que saps que s’equivocaran, però que has escollit per a fer de representants teus. Així és Jesús! Sort en tenim que no era un perfeccionista a l’estil nostre, perquè del contrari no hagués enviat mai ningú, ho hagués fet tot Ell sabent que, naturalment, ningú com Ell sap fer bé la seva feina.

Però Jesús envia aquells setanta-dos com ara ens envia a nosaltres. Ho fa, aleshores com ara, sabent com som. El problema és, em temo, que som nosaltres els que no acabem de saber com som; que ens perdem en voler ser més del que som o una altra persona. Més aviat hauríem de ser conscients que, amb els nostres límits, som cristians i això és ja una responsabilitat.  Com a cristians, ho vulguem o no, som enviats i som ambaixadors del Regne. Feu la prova de fer alguna cosa malament (i no penso en cap escàndol) i veureu què ràpid ens assenyalen. Representem un col·lectiu, l’Església, ho vulguem o no. És la prova irrefutable que, com a cristians, representem JA el Regne en allò que fem, en allò que diem.

Ens cal donar un altre pas. Com a cristians no podem deixar-nos seduir per aquesta societat que ens convida a ser eternament adolescents en les nostres responsabilitats i decisions. Jesús ens recorda que som enviats com anyells enmig de llops, i crec que no sols per saber que ens cal tenir els ulls ben oberts a la realitat gens fàcil en què serem immersos, sinó també per a què no tinguem nosaltres la temptació de convertir-nos en llops, sinó de ser sempre anyells. Només ens cal donar un cop d’ull a l’arsenal que porten aquests ambaixadors: NO porten bossa, NO porten sarró, NO porten calçat. No porten res que els pugui distreure, res que els pugui fer-se valdre (diners, béns, privilegis) davant dels altres. Transparents, senzills, per no fer por a ningú, per poder acollir tothom. No són (no som) enviats a jutjar (fixeu-vos que no són sembradors), són enviats a descobrir les llavors del Regne (són segadors).

Només que recordem, també, que aquesta tasca no la podem fer sols: hem de ser conscients que som enviats, que és un altre qui ens legitima i ens capacita per anunciar el Regne; i que no som illes, som comunitat, homes i dones amb diferents talents, amb diferents vocacions per mostrar al món que el Regne és divers i ric en matisos.

Avui, en aquesta Eucaristia, tornem a connectar-nos a la Font i ens gloriem no de com som de macos i llestos, sinó que els nostres noms són escrits en el cel, més encara, són gravats a burí en el cor mateix del nostre Déu.