dissabte, 19 de gener de 2013

UNA FOTO I UN VÍDEO


Dimecres, 16 de gener de 2013
Sants Berard i companys, màrtirs
He 2, 14-18/Sl 104/Mc 1, 29-39


M’agrada la fotografia. Jo només sóc un pur aficionat, no tinc cap idea de tècniques ni de velocitats d’exposició, ni res de res. Faig fotos com les fa tothom, amb l’interès d’“immortalitzar” un moment determinat i convertir-lo en un record. Potser, donat que m’agrada la fotografia, hi afegeixo certa intuïció a l’hora de voler captar moments i matisos de llum, de formes, de colors, de perspectives... però no passo d’aquí. Però m’agrada veure bones fotos.

També m’agraden els vídeos o les pel·lícules. El treball que un director determinat hi posa aplegant un bona història, un bon guió, amb uns bons actors, unes bones localitzacions, uns bons plànols, etc. que fan que, al final, un pugui sortir del cinema dient que tal o qual pel·lícula, en el seu conjunt, m’ha agradat, m’ha fet pensar.

Tota bona fotografia i tota bona pel·lícula tenen darrera temps, esforç i, sobretot, sensibilitat per recollir i plasmar amb bellesa allò que se’ns vol transmetre. Com en les lectures d’avui on, penso, tenim davant nostre una “fotografia” i un “vídeo” eloqüents de Jesús fets per persones sensibles, deixebles del Crist, que ens volen transmetre quelcom que per a ells és cabdal de Jesús, potser allò que més els ha tocat o els ha sorprès de la persona del Mestre.

La “fotografia” crec que ens la dóna la primera lectura. Jesús és presentat com Algú que ha vingut de fora i, més concretament, algú que ha vingut no per ajudar els àngels, sinó els descendents d’Abraham, la humanitat sencera. Els matisos de la “fotografia” són aquest Jesús ben humà, tant que l’autor no dubte en dir que està emparentat amb nosaltres. Pot haver algú més proper que un parent? De la mateixa carn, de la mateixa sang que nosaltres! Els colors de la “fotografia”, els seus tons i contrastos són el d’un Jesús que apareix com a sacerdot, algú la missió del qual és fer de pont entre Déu i els homes. I no és un sacerdot qualsevol, és algú compassiu i acreditat davant Déu i això essent Algú que ha passat per la prova i el sofriment i que, justament per això, pot confortar els altres (nosaltres) que són (que som) provats.

El “vídeo” crec que ens el dóna l’evangeli tot carregat d’adverbis i de verbs de moviment que la nostra versió litúrgica no acaba de copsar amb la força de l’original. Un exemple és aquesta frase: Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió; quan l’original diu, literalment: a fi que també allí prediqui (a les viles); perquè per això vaig sortir. És un Jesús en moviment: que ha sortit de matinada de casa de la sogra de Pere per pregar; que abans ha sortit de la sinagoga on ha guarit un endimoniat; que, en fi, ha sortit de Déu per venir fins a nosaltres, per entrar en la nostra història.

En aquesta Eucaristia, justament, recordem aquest dinamisme de Déu, exemplificat per Jesús, que no té res a veure amb el déu dels filòsofs (abstracte, llunyà i distant “motor immòbil”), sinó el Déu dels pares, dels profetes, dels apòstols, dels primers cristians, dels cristians de tots els temps: un Déu que cerca, s’apropa, guareix, estima, perdona, compadeix i dóna sentit a la nostra història avui i cada dia. A qui no agradaran aquesta “foto” i aquest “vídeo” de Jesús?