dimarts, 18 de desembre de 2012

PREPARATIUS


Diumenge III d’Advent, 16 de desembre de 2012
So 3, 14-18a/Is 12/Fl 4, 4-7/Lc 3, 10-18

Som a sols vuit dies de la Nit de Nadal i em puc imaginar que en aquests moments tots (o quasi tots) sense excepció estem vivint una mena de marató per tenir totes les coses a punt per aquest dia. En alguns casos també estic segur que els preparatius hauran estat una prova d’heroïcitat perquè haurà suposat estrènyer-se el cinturó degut a la crisi i als problemes econòmics que moltes famílies potser esteu vivint. Però ben segur que darrera de cada taula d’aquest Nadal o de Sant Esteve o de Reis hi haurà tot l’amor del món per a obsequiar els convidats perquè, qui més, qui menys, voldrà reunir la família, trobar-se amb les amistats més properes, i fer-ho al voltant d’una taula ben guarnida i amb un bon àpat, seguit d’una llarga sobretaula, sense presses (perquè quan s’estima mai no hi ha presses!) i coronar-ho tot plegat amb l’obsequi d’algun detall, d’algun regal que faci més personal aquest “t’estimo” o aquest “ets especial per a mi” o aquest “t’he trobat molt a faltar”.

Si em permeteu, i per mostrar que l’Evangeli no ens demana coses impossibles o forassenyades, sinó allò que ja solem fer quan s’escau l’ocasió, us diré que em sembla que això és exactament el que il·lustra el text evangèlic que la litúrgia ens proposa de considerar en aquest Tercer Diumenge d’Advent.

Joan el Baptista es troba al desert, a la regió del Jordà, batejant. No és el bateig de Jesús, és un bateig diferent, perquè vol ser el signe de què la gent ha entès el seu missatge i assumeix els preparatius per a una gran festa: la vinguda del Messies. Ho hem escoltat a la primera lectura El Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec.

Per a rebre aquest Déu que està de festa els qui escolten Joan entenen que necessiten fer preparatius... però en primera persona: s’adonen que han de començar per a canviar ells mateixos, estar disposats a fer un canvi profund. Amb una metàfora: els cal posar-se el vestit de festa. Tant és així que tots els qui escolten Joan el Baptista s’adrecen a ell amb una pregunta: Així, doncs, què hem de fer? Sorprèn, això sí, les respostes del Baptista, perquè hom podria esperar: hauries d’anar més a la sinagoga; fa molt que no et veig portant sacrificis al temple...; com va la teva vida de pregària? I els manaments, com els portes? Preguntes que podrien ser pertinents i que estic segur que si canviem “sinagoga” per “església” les podem aplicar a casa nostra... Però Joan va al moll de l’os de les persones: als qui tenen els demana de compartir; als recaptadors d’impostos els demana de no ser corruptes; als militars que no s’aprofitin de la seva força... Tot plegat, força actual, oi?

Advent és un temps de preparatius. Com deia el profeta El Senyor, el teu Déu, el tens dintre... el tenim avui aquí en aquesta Eucaristia, preparem-nos per rebre’l avui amb alegria, que trobi uns cors ben disposats i preparats per a rebre’l avui i, de forma especial, la Nit de Nadal. Escoltant la Seva veu sabrem també quines actituds hem de canviar per a ser més solidaris, més amables, més austers, més compassius...