dilluns, 10 de desembre de 2012

"On ets...?" (Immaculada Concepció 2012)

-“On ets...?” -pregunta Déu a l’home en el relat del paradís.
- On ets..? - segueix interrogant als humans que, avergonyits, continuem amagant-nos; o també enardits –que és un mecanisme de defensa- li plantem cara dient que no ens atabali.
 
Els humans perdem el nord quan ens amaguem de Déu o el neguem; quan pretenem ocupar el seu lloc per ser el centre de tot i de tots; quan l’únic pronom personal que pronunciem és “jo”, i l’únic possessiu que utilitzem és “meu”. Els humans ens degradem i ens envilim quan forcem els altres a adorar-nos, quan anul·lem o manipulem la seva llibertat, quan excusem les nostres malifetes culpant-los a ells.
 
Però també ens orientem quan ens apropem a Déu i el reverenciem; quan mirem els altres al mateix nivell i diem “tu”, “ell, “ella”, “nosaltres”, o diem “teu”, “seu”, “nostre” i “vostre”. Els humans ens tornem bons quan Déu i els altres esdevenen el centre, quan promocionem la llibertat dels que ens envolten, quan reconeixem les nostres culpes i excusem les dels altres.
 
Els humans no som perfectes, però sabem com ser-ho. Utilitzant la nomenclatura de la festa d’avui: els humans no són immaculats, però sabem com ser-ho, i la solemnitat que celebrem ens hi encoratja. La Immaculada concepció de Maria no és el record de la nostra baixesa i del nostre pecat que, per ensorrar-nos més en la culpa, ho contrastem amb l’excelsitud i puresa extraordinària de Maria. La Immaculada concepció de Maria no és el diagnòstic categòric de la inspecció del cos, l’ànima i l’esperit de Maria on no hi hem trobat cap tara ni cap taca que la desqualifiquin.
 
Si utilitzem les dites “és un tros de pa” o “és un sant” per referir-nos a persones que destaquen per les seva bonhomia natural, ¿per què no podem dir que Maria és immaculada i sense pecat? Déu no necessitaria dir-li a Maria “On ets...?”, perquè estaria ben a prop, tan a prop, que quedaria impregnada de dons divins de bell principi, i que conservà durant la seva vida.
 
I nosaltres, seguirem esguardant Déu i Maria Immaculada des de lluny, escèptics, passius i avergonyits? Deixarem que la proximitat divina ens faci, potser no immaculats, però sí més bons?