dilluns, 31 de juliol de 2017

Reconeixent les vergonyes pròpies, properes i alienes (Dilluns 17)

L'episodi del vedell d'or, que hem escoltat retallat, el podem qualificar de vergonyós, potser el més vergonyós de l'Antic Testament, que no s'estalvia d'explicar aquest i altres pecats d'Israel, precisament per mostrar la infinita misericòrdia divina. El mateix fa el Nou Testament, que tampoc s'estalvia d'explicar les vergonyes i pecats dels deixebles i de la primitiva comunitat, perquè és precisament el que Jesús vingué a redimir. 

Evitem a nivell personal, de col·lectiu religiós o eclesial, de presentar-nos com a sants i bons, sinó reconeixent les nostres vergonyes perquè precisament és això el que Déu ha vingut a transformar. Ha aparegut un llibre titulat "Te perdono, padre", prologat pel papa, on una víctima explica els abusos rebuts per un caputxí a Friburg durant 4 anys. Avergonyim-nos-en, però no ho amaguem, perquè aleshores tots obtindrem la misericòrdia divina i serem veritablement redimits.