diumenge, 23 de juliol del 2017

La Trinitat ni se sent pressionada ni pressiona (Diumenge 16)

"Pressió? Què és pressió? Jo em diverteixo". Aquesta era la declaració del campió del món de ciclisme després de vèncer sobradament a l'esprint una etapa del Tour de France. El dia següent aquest mateix ciclista feia caure un rival amb un cop de colze en l'esprint final de l'etapa; un gest que li valgué l'expulsió de la cursa. El cop de colze va ser fortuït o fruit de la pressió per guanyar una altra etapa? En una nova retransmissió de la cursa francesa es comentava que hi ha ciclistes amb grans condicions físiques capaços de guanyar les grans proves, però com no volen o no saben aguantar la pressió de ser cap de files, opten per una discreta segona fila. Per arrodonir el tema de la pressió, aquesta setmana llegíem una entrevista a una destacadíssima periodista catalana que ens aportava una nova reflexió: "Si no et pressionen, és que no existeixes. La pressió és pròpia del nostre ofici. Que no se sàpiga administrar és una altra cosa".

Donant voltes al tema, opinem que la pressió forma part de la nostra existència, però podem parlar d'una pressió positiva, que assumim segons les nostres capacitats i que ens estimula a ser responsables i fidels en qualsevol àmbit de la vida; però també hi  ha una pressió negativa, que ens autoimposem o ens imposen els altres o les circumstàncies i que supera les nostres capacitats. És aquí quan perdem els papers o reaccionem de manera agressiva per defensar aquest gegant amb peus de fang que volem construir.  Per això apreciem l'opció d'aquests ciclistes que opten per estar a segona fila per administrar serenament la pressió que reben enlloc de donar cops de colze als altres.

De fet, l'agressivitat i la violència física o verbal acostuma a ser l'arma del qui se sent pressionat o amenaçat i li manquen recursos per a defensar-se. Això passa en tots els àmbits de la vida. Això és precisament el que no li passa a Déu com explicava la primera lectura del llibre de la Saviesa,  que no se sent pressionat per ningú ni té cap necessitat de defensar-se: "Vós que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració". El fet de no sentir-se pressionat fa que no pressionis a ningú, com també explicava la lectura: "obrant així heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom".

En Jesús, el Fill, trobem les mateixes virtuts que en el Pare, no deixant-se pressionar per ningú malgrat visqué pressionat durant els anys del seu ministeri públic. Jesús tampoc pressionà ningú i ens ensenyà a fer el mateix; per això podem associar el jull de la paràbola que hem escoltat amb les pressions nocives que ens amenacen la collita interior i que merèixen una reacció no violenta sinó assenyada.

També l'Esperit Sant no se sent pressionat ni pressiona, sinó que ens acompanya íntimament com ens deia sant Pau en la segona lectura: "Per ajudar la nostra feblesa l'Esperit intercedeix amb gemecs que no es poden expressar, perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell qui es posa en lloc nostre". Enmig de les nostres pressions, l'Esperit Sant gemega amb nosaltres, ajudant-nos a discernir quines són profitoses pel nostre creixement i quines són pernicioses.