diumenge, 9 de juliol de 2017

"Muntat humilment en un ase" (Diumenge 14)

"Muntat humilment en un ase". Així és com la lectura del profeta Zacaries ens presentava l'entrada del rei a Jerusalem. Malgrat es diu que aquest rei farà coses espectaculars, una entrada així és poc lluïda i poc convincent. Els reis han d'entrar a les ciutats en un cavall pura sang o en una carrossa, o modernament en un cotxe blindat i escortat. 

Aquesta escena del rei entrant triomfalment a la ciutat muntant un ase la trobem repetida en els 4 evangelis, concretament en l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, aclamat com el Messies i rei d'Israel. Jesús davallà per la muntanya de les Oliveres muntat humilment en un ase, tota una declaració d'intencions del tarannà del seu messianisme, de la seva condició de rei. De fet, aquella entrada també va ser poc convincent: pocs dies després moria crucificat a les portes de la mateixa ciutat.

Però que no s'entengués el significat d'anar muntat damunt un pollí no va ser culpa de Jesús sinó dels qui el portaren a la creu amb convicció. Ells i nosaltres som víctimes del protocol que adjudiquem a les persones segons el seu estatus. ¿Ens imaginem, més enllà de la propaganda puntual, un gran personatge volant en "low-cost", agafant un tren de Rodalies, el metro en un dia de vaga, un autobús interurbà sense aire condicionat, o fins i tot prenent un taxi que són prou cars? I si ho fessin els miraríem de reüll  i ens semblarien poc convincents. El director d'una gran empresa mereix un cotxe i conductor mentre que el recepcionista ha de pagar-se el metro per arribar al treball. Un servidor pot volar en low-cost assegut en un seient estret, però el papa Francesc, per la seva condició de cap de l'Església, ha de fer-ho en un avió privat. És així ens agradi o no.

Però Jesús va més enllà de protocols i la imatge de muntar damunt un ase queda plena de contingut quan a l'evangeli ens diu que ell és "benèvol i humil de cor", que vol dir molt més que ser bona persona; significa trencar protocols i esquemes per arrenglerar-se amb els qui no pintem res ni mai pintarem res; significa compartir la quotidianitat irrellevant de la majoria i ajudar-nos a omplir-la de sentit i de contingut; implica anar més enllà dels nostres deliris de grandesa que ens fan perdre la pau i l'oremus i  trobar el repòs i la llibertat que ens dóna saber-nos a les mans de Jesucrist, que ens aparta la mirada de l'immediat i ens ensenya la bella perspectiva d'un horitzó sense fi. Sant Pau ens ho indicava en la segona lectura: "No viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l'esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres". Aprofitem-ho i no ho malmetem!