dimarts, 1 d’agost del 2017

La misericòrdia incondicional de Iahvè per Israel (Dimarts 17)

Si en l'episodi de l'esbarzer que no es consumia, als peus del Sinaí, Déu revelava a Moisès el seu nom, en la teofania dalt la muntanya que hem escoltat Déu li revela la seva identitat: "Iahvè, Iahvè, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig fidel en l'amor".

Aquesta frase és la gran declaració de l'Antic Testament de l'entranyable misericòrdia divina amb el poble Israel després de "l'imperdonable" episodi del vedell d'or. Aquesta frase farcida d'atributs divins (compassiu, benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor), inspira altres citacions de la Torà, dels llibres profètics i dels llibres sapiencials, especialment els Salms. La tradició jueva mostra el seu afecte per aquesta declaració desenvolupant el seu contingut en les traduccions gregues i aramees; deduint un llistat d'atributs divins sobre la misericòrdia en els llibres apòcrifs; testimoniant la tradició dels tretze atributs sobre la misericòrdia divina (Tretze Middot) en el Talmud i els midraixos; associant el nom de Iahvè amb misericòrdia com recull la literatura midràixica; quan Raixí i el català Bonastruc Sa Porta ―entre altres destacats rabins medievals― confirmaran aquest patrimoni interpretatiu.

Però els cristians seguirem explicant amb convicció incontestable que el Déu de l'Antic Testament és un jutge implacable i sense misericòrdia.