diumenge, 27 d’agost del 2017

"Et faré caure del pedestal" (Diumenge 21)

"Et faré caure del pedestal, et derrocaré del lloc que ocupes". Són paraules dures que Déu adreça a Sobnà, el cap del palau reial. També li diu que serà substituït per Eljjaquim: "Li donaré l'autoritat que tens". Déu exerceix de jutge a l'ostentació del cap de palau, confiant la tasca a un altre que l'exercirà amb més dignitat. 

Quan assolim una tasca de responsabilitat, sigui quina sigui, ens atrevim a dir que és quasi inevitable l'agafar fums; és el pecat d'Adam i Eva: que volem ser déus, ni que sigui a petita escala i en el nostre petit àmbit. Aquesta tendència connatural i nefasta a gastar fums o aprofitar aquest nou estatus per promocionar-nos o dominar els altres, només pot ser neutralitzada amb la virtut de la humilitat. La humilitat és molt més eficaç que grans dosis de compromís, d'honestedat, de fidelitat i de convicció les quals, vulguis o no, sempre tindran alguna fissura, algun moment baix que ens posarà en evidència. La humilitat és el millor fre per exercir una responsabilitat o qualsevol tasca amb esperit de servei. 

A l'evangeli Pere rep una gran responsabilitat directament de Jesús: "Et donaré les claus del Regne del cel". Sant Pere, immortalitzat a la iconografia amb una clau a la mà, ha d'assumir una tasca terrenal amb conseqüències celestials, no només perquè tota tasca terrenal afecti el cel si creiem en un Déu creador, provident i salvador, sinó per la seva fe transparent i convençuda ha de ser estímul i guia de la resta. Perquè a Pere no se li donen galons eclesials per de les seves capacitats personals; a Pere se li donen responsabilitats per la seva vivència sincera i genuïna de fe. "Sortós de tu Simó, que això t'ho ha revelat el meu Pare del cel", li diu Jesús a l'escoltar la seva confessió de fe que defuig el què diuen els altres i proposa convençut el que ell creu. En els evangelis Pere apareix com un arrauxat, però mai com una persona amb fums. És més, després de negar Jesús és prou humil per esclatar en plors; i encara més, és prou humil per explicar-ho a la comunitat i que quedés recollit en els evangelis, talment com una taca al seu expedient de cap de l'Església. 

La història de l'Església és prou llarga per constatar que moltes vegades els fums, el domini o la promoció han malmès l'activitat dels successors de Pere i els Apòstols; però també és prou llarga per mostrar que moltes més vegades aquesta responsabilitat s'ha exercit com Déu mana quan s'ha fet amb humilitat.